fbpx

Si resideixes a Andorra i tens propietats a Espanya, això t’interessa

És molt habitual que els residents fiscals a Andorra tinguin propietats a Espanya. Ja sigui per tenir família fora, ja sigui per estiuejar o simplement perquè s’hagi heretat. Al final, estem en un país els habitants del qual procedim en la seva majoria d’altres països. Més enllà de tenir propietats a Espanya i poder gaudir d’unes vacances a la nostra casa de Miami Platja, hem de tenir molt en compte tots els costos associats a la mateixa. I no només a nivell manteniment sinó els impostos que hem de pagar a l’Agència Tributària Espanyola per aquest concepte.

Què és el IRNR i en què m’afecta?

El IRNR (Impost de la Renda de No Residents) grava les propietats que els no residents tenen a Espanya. Poden passar dues coses:

1. Que tinguis la teva casa per a ús propi

2. Que tinguis la propietat en lloguer

Si tens la casa o habitatge per a ús propi s’hauria de pagar sobre una base fictícia. Com és això? No obtinc rendes pel meu immoble a Espanya, no ho tinc en lloguer, és per al meu ús personal. Val, sabem que no ho consideres just (nosaltres tampoc) però les normes són així. Aquesta base fictícia sol ser d’1,1% del valor cadastral.

Ara bé, si tens la teva propietat llogada pagaràs sobre el benefici obtingut. Això ja, podem considerar-ho més just.

Sigui just o no, a ningú ens agrada pagar impostos, però són obligacions que hem de complir si no volem sancions.

[bctt tweet=”El percentatge de IRNR a Espanya, és d’un 19% per a residents en països comunitaris i del 24% per a residents en països no comunitaris” username=”*innovagestors”]

Un exemple del càlcul del IRNR d’un habitatge a Espanya

Si posem un exemple, ho podem veure millor. Jordi, resident a Andorra té un habitatge a Miami Platja que va comprar fa anys i que utilitza per estiuejar amb la seva família. Ell no obté rendes per aquest habitatge, és més, paga els seus impostos locals i de la propietat. Recentment li han dit que ha de preparar el Model 210 i fer un pagament d’impostos. En el rebut de l’IBI consta que el valor cadastral d’aquest habitatge és de 125.628€.

Doncs bé, si considerem l’1,1% sobre aquesta base tindrem el següent càlcul: 125.628×1,1%x24%=331,66€

No sabem si Jordi està casat o té aquesta propietat al 50% amb la seva parella, cosa molt usual. En aquest cas, el tribut a pagar seria el 50% per a Jordi i l’altre 50% per a l’altre propietari.

Què passa si la propietat la tingués llogada? Doncs que hauríem de calcular el 24% sobre el rendiment i no ens podríem deduir les despeses corresponents a l’habitatge: rebut del IBI, pagaments comunitat, possible amortització… (residents UE si, residents extracomunitaris no).

També existeix la possibilitat que l’immoble hagués estat llogat una part de l’any i una altra part estigués buit. En aquest cas es pagarien dos tipus de rendes: pels mesos en lloguer segons rendiment i pels mesos sense lloguer segons el valor cadastral.

En qualsevol cas, passarem per “caixa” i hem de declarar aquest impost. Tenim tot l’any següent per poder presentar-ho i pagar-ho. És a dir, per a l’impost de l’any 2017 tindrem fins al 31-12-2018 per poder presentar-ho i pagar-ho.

Impost sobre el patrimoni

Aquest impost grava el patrimoni net de les persones físiques:

Suma de tots els seus béns i drets econòmics.
Es resten les càrregues i gravàmens que redueixin el valor dels seus béns i drets.
I es resten també els seus deutes i obligacions personals.

Potser mai hagis presentat aquest impost i t’estiguis espantant. No t’espantis. Aquest impost es paga sempre que els béns d’una persona física (segons punt anterior) no superin en 700.000€ el total del Patrimoni. És clar que cal veure també la diferència entre Comunitats Autònomes ja que el límit a Catalunya està en 500.000, 400.000 a Aragó…

Si sóc resident a Andorra, també haig de pagar-ho

La resposta és que sí, si els béns a Espanya superen aquest límit. Has de tenir en compte l’habitatge (que en cas de no resident, no gaudirà dels 300.000€ exempts), així com un altre tipus de bé o dret econòmic (obres d’art, antiguitats…).

Com i on presentar el IRNR i l’impost de patrimoni

El més fàcil és demanar el certificat digital a l’Agència Tributària i presentar-ho online. Però si no et desemboliques bé en aquests temes, també ho pots fer presencial descarregant els models de declaració corresponents de la seva pàgina web: www.agenciatributaria.es

FORMULARI 210 (IRNR)

FORMULARI 714 (Patrimoni)

Sobra dir que si resideixes a Andorra i no tens clar què has de fer amb aquests dos impostos específics, tot l’equip d’Innova Gestors quedem a la teva disposició per ajudar-te en allò que necessitis.

Perquè beneficia als teus impostos fixar la teva residència fiscal a Andorra

A l’hora de pagar impostos tots ens tirem les mans al cap, és evident, ens agradaria pagar menys. Fixar la teva residència fiscal a Andorra té uns avantatges molt bons referents al pagament de tributs, tant empresarials com a personals.

Fixar la teva residència fiscal a Andorra beneficia als teus impostos.

Descobreix perquè:

  1. El tipus impositiu de l’Impost de Societats a Andorra està entre un 2% i un 10%
  2. Si parlem de la declaració de la Renda, l’IRPF té un gravamen del 10% però:
    • Aquelles rendes inferiors a 24.000€ no tributen
    • Si les rendes netes estan compreses entre 24.001 i 40.000 euros, el tipus efectiu és del 5%
    • El gravamen del 10% s’aplica a les rendes a partir de 40.001€
    • Les rendes sobre l’estalvi tenen una exempció de 3.000€
  3. Els dividends rebuts de societats andorranes tributen sobre la base del 0%
  4. No existeixen impostos sobre el patrimoni ni herències
  5. La taxa del *IGI (impost general indirecte) és del tipus general 4,5% encara que també existeixen del 0%, 1% i del 2,5%. El *IGI bancari és del 9,5%

Què fer per obrir una empresa a Andorra

Si la teva idea és obrir una empresa a Andorra, però tenir l’activitat al teu país d’origen, estàs de mala sort. Això no es pot fer. Per obrir una empresa a Andorra, has d’obrir-la efectivament, és a dir, constituir una societat, exercir a Andorra la teva activitat, disposar d’un local i com a mínim un empleat contractat al país. A partir d’aquests requisits tindràs un ventall més o menys ampli de possibilitats per formar la teva estructura empresarial i poder beneficiar-te dels baixos impostos del país.

Molta gent ens pregunta què passos han de seguir per poder constituir una societat a Andorra i de vegades no tenen clar certs passos o requisits. A tipus d’esquema els posarem aquí, encara que, evidentment, depenent de certes activitats i/o requisits específics, aquests passos poden variar.

Passos per obrir una empresa a Andorra

  1. Reserva denominació social.
  2. Sol·licitud d’inversió estrangera. És una sol·licitud que s’ha de fer quan es vol obrir una empresa sent resident a un altre país.
  3. Escriptura notarial i inscripció en el registre de societats.
  4. Sol·licitud NRT (Nif).
  5. Reserva denominació comercial.
  6. Sol·licitud obertura de comerç.
  7. Sol·licitud d’autorització residència i treball i incripció en el Comú corresponent (si els socis volen residir a Andorra).

Documents necessaris per obrir empresa a Andorra

  1. Certificat d’antecedents penals postil·lats del país d’origen.
  2. Fotocòpia del passaport dels representants de la societat o apoderats. Tot això amb la Postil·la de la Haia.
  3. Dades explica bancària d’una entitat Andorrana.

A partir d’aquests processos de caràcter general poden sorgir un altre tipus de casuístiques depenent de l’activitat a exercir al país i que convé consultar prèviament amb una assessoria a Andorra, per realitzar el tràmit de la manera més correcta.

Ara ja saps els passos previs a obrir una empresa a Andorra i tots els avantatges de realitzar una activitat econòmica en aquest país. Si necessites més assessorament no dubtis a contactar amb nosaltres. T’ajudarem en tot el que sigui possible.

Quan un lloguer està exempt de declarar l’IVA?

Segurament la majoria dels llogaters s’hauran plantejat alguna vegada aquesta qüestió: quan un lloguer està exempt de declarar l’IVA? I per respondre-la, des d’Innova Gestors hem decidit tractar aquest tema amb profunditat, comencem assenyalant que ve amb molt bones notícies, almenys novament per la gran majoria dels que ofereixen un immoble per llogar. Però no avancem els esdeveniments, ja que per entrar en matèria hem de parlar abans dels aspectes més genèrics.

Que diu la regla general al respecte? Que pels lloguers sí que s’ha de pagar l’IVA. El que passa en aquest cas és que les excepcions a la regla es compleixen pràcticament en més ocasions que els casos en què no respon a cap d’aquestes excepcions. Ens expliquem: hi ha una llei que tracta sobre tot això i que inclou les excepcions al respecte, però en realitat, aquestes són més freqüents.

Així doncs, anem al que és important: en el meu cas, he de declarar l’IVA del pis que tinc en lloguer? Això dependrà de diversos factors, els quals analitzarem punt per punt perquè no et perdis res en referència al teu arrendament. Començarem parlant dels requeriments de la pròpia regla general i també mencionarem als que han de complir-la i quines són les ja mencionades excepcions. Vols saber-ho tot al respecte? Només has de quedar-te amb nosaltres i continuar llegint.

El que diu la regla general sobre la declaració del lloguer

Per aquells que tenen un immoble llogat la regla generals és molt clara i els hi exigeix una sèrie d’obligacions que, en principi, tots hem de complir. Com ja hem assenyalat en la pràctica això no passa realment així, però de moment no està de més conèixer les exigències bàsiques i fonamentals que s’han establert a Espanya respecte a aquest tema.

D’aquesta manera, tots aquells que siguin llogaters han de complir algunes obligacions entre les quals es troben algunes de gran importància, com és el fet de donar-se d’alta com a empresari si es lloguen immobles urbans; concretament ens referim al Model 036 i a l’epígraf 861. Per altra banda, també s’ha de presentar trimestralment les declaracions de l’IVA i abonar al banc la diferència entre el suportat i el repercutit, sempre que la diferència sigui positiva, en cas de ser negativa amb motiu de les despeses aquesta diferència serà compensada.

Així mateix, també s’ha de presentar amb una freqüència anual la declaració de l’IVA per certificar com ha evolucionat el mateix durat tot l’últim exercici, que es du a terme a través del model 390. Ja per últim, i aquesta obligació és la més senzilla a l’hora d’entendre-la i fer-la, si ets el propietari d’un immoble en lloguer, hauràs d’emetre les factures corresponents a l’arrendatari en cada mensualitat que li cobris.

Qui ha de declarar l’IVA d’un lloguer?

Per si encara no t’havia quedat clar, totes aquestes obligacions que deriven de la regla general per a la declaració del lloguer no afecten a tothom. A aquestes altures voldràs saber si tu et trobes en un dels grups que ha de fer front a l’IVA com a conseqüència del seu lloguer. Doncs bé, segons es confirma des de la mateixa Agència Tributària, hauràs de declarar el teu lloguer en cas que aquest estigui destinat a un ús mixt, és a dir, com a habitatge i com a lloc per desenvolupar funcions professionals, i no per un únic ús.

En aquest ordre de coses, també s’assenyala que no estan exempts de declarar lloguer aquells que es comprometin amb els inquilins a complir amb serveis propis del sector hoteler, com per exemple la neteja tant de l’habitatge com dels llençols, la roba, entre altres coses. Finalment, quan l’arrendatari és una persona jurídica que cedeix el seu ús per a la residència dels treballadors, també s’ha de declarar l’IVA dels lloguers i fer front a les obligacions anteriorment citades.

Qui està exempt de declarar l’IVA d’un lloguer?

Que significa això? Que finalment, si ets un particular que lloga un immoble a qualsevol arrendatari, no ofereixes serveis de caràcter hostaler i l’ofereixes únicament a efectes d’habitatge per a viure-hi no hauràs de declarar trimestralment, per la qual cosa estàs d’enhorabona. Aquesta informació alegra molt a la majoria dels llogaters quan ho coneixen, ja que aquesta és la pràctica més habitual en gran part dels lloguers que es donen a Espanya.

Això sí, tampoc seria tot de color de rosa: com que no es declara l’IVA del lloguer, tampoc es pot deduir l’impost invertit en despeses a efectes de les declaracions trimestrals. Tot i així, sí que es poden incloure en la declaració anual de la renda.

En qualsevol cas, esperem haver-te ajudat resolent totes aquestes qüestions, tot i que si encara tens alguns dubtes, estarem encantats de respondre’ls. A Innova Gestors treballem en això com a assessoria comptable, fiscal i financera, i comptem amb una gran experiència tant a Espanya com a Andorra, raó per la qual tenim molt per oferir-te.

El que necessites saber sobre l’IRPF en el 2017

Lo que necesitas saber sobre el IRPF en 2017

Ja han passat uns dies d’ençà que vam donar la benvinguda a l’any nou i segur que encara et queden dubtes sobre el que necessites saber sobre l’IRPF en el 2017. És més, segurament l’exercici passat va acabar i tot i així no vas acabar d’entendre bé aquest impost i els seus canvis durant el 2016.

Tots els anys passa alguna cosa similar i, seguint amb la tònica de sempre, aquest curs no serà menys: molta informació mal explicada i gens d’interès en què el ciutadà corrent conegui quin és el funcionament exacte d’aquest impost que la majoria de vegades et treu, i en alguna altra ocasió et dóna una petita alegria.

Es tracta d’un impost que funciona tant a Espanya com a Andorra, però es paga el mateix en ambdós països? I el que és més important, el paguen els mateixos? L’IRPF i els seus enigmes; és el gran desconegut d’entre els impostos i no sembla que aquesta tendència canviarà en un futur, per això des d’Innova Gestors ens hem proposat aportar una mica més de llum en aquest assumpte, tant en el cas del Principat, com en el del País peninsular.

Càlcul de l’IRPF a Espanya

L’Agència Estatal d’Administració Tributària a Espanya defineix l’IRPF com un “tribut de caràcter personal i directe” i assegura que funciona segons els “principis d’igualtat, generalitat i progressivitat” a més de tindre en compte “la renda de les persones físiques segons la seva naturalesa i circumstàncies personals i familiars”. Fins aquí, més o menys bé, però el que a tots ens interessa és; com calculo la quantia que em toca pagar d’IRPF?

Doncs bé, per això existeixen alguns instruments que la mateixa Agència Tributària t’ofereix amablement en el seu portal d’Internet, tot i que la veritat és que no són fàcils d’entendre per a tothom.

En qualsevol cas, el que has de tindre en compte a l’hora d’anar pensant en les quantitats que se t’escaparan quan arribi “l’hora IRPF” és, per ordre d’importància: els teus beneficis, bé siguin salarials o procedents d’activitats econòmiques, la teva situació personal i familiar-incloent-hi ascendents i descendents-, i la teva residència.  D’aquests aspectes dependrà també en gran part de les deduccions que puguis aconseguir: planteja-t’ho com una lluita a vida o mort entre beneficis i despeses en la qual ja saps qui és el preferit.

Retencions de l’IRPF a Espanya

L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a Espanya no sempre és fàcil de comprendre, raó per la qual no està de més, amb l’arribada del 2017  i les seves novetats, donar una mica d’informació al respecte. Profunditzant una mica més en el tema hem d’assenyalar que pel que respecta als pagaments a compte, cada un, depenent de la procedència i de la forma dels seus beneficis – classes de renda-, haurà de fer front a uns percentatges o altres, que també variaran en funció de les quanties que rebi.

El percentatge mínim més habitual és d’un 19% quan ens referim al treball com a classe de renda, tot i que pels autònoms el mínim seria d’un 15% i en cas que estiguin començant es veurà reduït a un 7%. Per altra banda, també s’han de tindre en compte altres tipus de beneficis, com els que provinguin de premis i altres formes d’enriquir-se.

Deduccions en l’IRPF a Espanya

Tanmateix, encara queden motius per la celebració pel que respecta a l’IRPF en el 2017, ja que l’Impost per a la Renda de les Persones Físiques et permetrà deduir-te algunes despeses i que sempre val la pena recordar. Així, sense anar més lluny, els ingressos en els plans de pensions, són un dels recursos més utilitzats a l’hora de rascar deduccions en l’abonament d’aquest impost.

El pagament d’hipoteques o lloguers d’habitatge habitual també ofereixen una petita esperança, ja que és un altre dels paràmetres que es poden descomptar en el moment de fer la temuda declaració de la renda. De la mateixa manera, també es pot amortitzar el pagament de l’IRPF per les quanties obtingudes en la venda d’un habitatge, sempre i quan aquestes s’inverteixin de manera total o parcial en la compra d’una nova.

Aquests són únicament alguns dels exemples més clars a l’hora d’intentar deduir-se les despeses en aquest impost, però existeixen altres formes de fer-ho i que mai venen malament. Altres de les deduccions més utilitzades són els assumptes familiars, concretament els que es refereixen a l’ascendència i la descendència que cohabiten amb qui ha de fer front a l’impost. I per mencionar-ne un altre, si es fan aportacions a entitats solidàries, existeix també un percentatge a deduir d’aquests efectes. Es tracta únicament de prestar atenció o de comptar amb els assessors adequats.

Càlcul de l’IRPF a Andorra

A l’altra cara de la moneda es troba el Principat d’Andorra, que pel que respecta a l’IRPF en el 2017 no comporta massa informació, ja que com tots sabem es tracta d’un estat molt jove a nivell tributari i d’impostos. Només fa un parell d’anys que l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques existeix en el país, així que ara comença a donar els seus primers passos i als ciutadans andorrans no els hi surt massa car.

Retencions de l’IRPF a Andorra

El primer que et podem explicar de l’IRPF a Andorra és que no hauràs de tributar si no arribes als 24000 euros, almenys a la base general. Però el millor està per arribar, i no és altra cosa que el percentatge que correspon a aquesta quantitat, un 10% en total, tot i que només hauràs de fer front a aquest percentatge si superes els 40000 euros, perquè del contrari, estaràs exempt de pagar el 50% de l’impost, el que vol dir que acabaràs pagant només un 5%.

Deduccions en l’IRPF a Andorra

Pel que respecta a les deduccions, podríem dir que independentment dels percentatges particulars, els arguments són molt similars als que es donen a Espanya, ja que el més habitual és tindre en compte als familiars ascendents i descendents, els plans de pensions i l’habitatge habitual per sobre d’altres opcions.

Necessites més informació sobre les novetats que presenta l’IRPF l’any 2017? Tributaràs a Espanya o a Andorra? És igual, a Innova Gestors som assessors fiscals, financers i comptables i treballem amb clients que procedeixen tant d’un estat com de l’altre oferint-los tots els nostres coneixements i la nostra gran experiència. Consulta’ns el que necessitis i resoldre’m els teus dubtes.

Com recuperar els plans de pensions per pagar menys a Hisenda

rescate plan pensiones

Moltes persones s’animen al llarg de la seva vida laboral a contractar un pla de pensions amb una entitat financera, una decisió que generalment ve acompanyada d’un dubte; com recuperar un pla de pensions pagant menys a Hisenda? Els motius d’aquesta elecció resulten evidents, ja que gràcies a això es pot comptar amb una espècie de sobresou que, juntament amb les pensions de jubilació, fan més fàcils els últims anys de les nostres vides. Es tracta d’una inversió a llarg termini de la qual s’obtenen els beneficis quan s’arriba a l’edat de jubilació.

El cert és que mes rere mes s’han de fer esforços per dipositar part del sou a una entitat financera, i que sempre esperem que aquesta inversió tingui els seus beneficis i hagi generat quantitats majors. Tot i que el risc sempre existeix, per norma general els resultats solen ser beneficiosos. Ara bé, quan arribi el moment de rescatar el meu pla de pensions, quant es queda hisenda? Hi ha alguna manera de fer-ho perquè la retenció fiscal sigui inferior? Aquestes preguntes són freqüents entre els inversors.

I és que com comentàvem, no resulta massa agradable estar estalviant durant tota una vida perquè quan arribi el moment de rescatar uns diners, dels quals una part és nostra i l’altra són beneficis generats de la nostra inversió, se’n vagin pagant impostos. Com que és un tema que està envoltat de molts dubtes, des d’Innova Gestors et convidem a passar uns minuts amb nosaltres mentre t’ho expliquem una mica.

En quin moment es pot rescatar un pla de pensions

El primer que has de saber i tindre clar respecte el fet de recuperar un pla de pensions, és el moment en el qual ho pots dur a terme. Pensa que, tot i que existeixen algunes excepcions, aquest producte està pensat, dissenyat i desenvolupat perquè comptis amb aquesta aportació econòmica després d’haver-te jubilat. Així que, quan puc rescatar el meu pla de pensions? Quan arribis a la jubilació i obtinguis únicament la pensió econòmica corresponent.

Ara bé, per altra banda, existeixen també altres situacions en les quals es pot comptar amb aquest capital. En primer lloc, si transcorren 10 anys des de la primera aportació al pla de pensions, aquest es podrà recuperar. També hi ha la possibilitat de treure els diners invertits en cas de defunció o d’invalidesa laboral total del beneficiari; i, finalment, es donen dues opcions que tampoc són massa agradables per ningú, ja que es podrà rescatar en cas de trobar-se desocupat durant un termini superior a l’any, o si existeix amenaça de desnonament per al beneficiari, sempre que els diners que es recuperaran puguin saldar el deute.

Com pots veure, quan s’aposta per un pla de pensions, s’està firmant un contracte en ferm per obtenir uns diners en el moment de la jubilació. Deixant de banda les excepcions anteriorment comentades, és obvi que no es tenen en compte a l’hora de prendre la decisió, així que de moment les obviarem i ens centrarem en el rescat després de la jubilació; però, com es pot fer el rescat del pla de pensions?

Com es pot recuperar el pla de pensions?

I ara sí, ens apropem més a la veritat sobre com pagar menys impostos a l’hora de recuperar un pla de pensions. I és que, més que en el quan, el que és fonamental recau en el com fer-ho, perquè existeixen diferents possibilitats a l’hora de rebre aquesta bonificació i la modalitat elegida sempre tindrà certa influència en la xifra final d’impostos a abonar. Durant tot el temps que s’estalvia no s’està pagant a Hisenda l’IRPF corresponent a aquestes quanties, però a l’hora de cobrar-les torna a aparèixer el gravamen. Les possibilitats que parlem són les tres següents, i de les que dependrà el resultat final de l’IRPF:

  • En forma de capital: tots els diners es recuperarien una sola vegada en el moment de la jubilació.
  • En forma de renda: es cobraria gradualment igual que un sou mensual.
  • De forma mixta: Una quantitat es cobraria en un primer moment, mentre que la resta es percebria en forma de renda.

Quina és la millor opció a l’hora de rescatar el pla de pensions

Això sempre dependrà de la situació de cada un. En primer lloc, si es retiren en forma de capital les aportacions realitzades abans del 2006, existeix una alliberació fiscal del 40% sobre les aportacions més els beneficis que les mateixes hagin generat. Per altra banda, el més recomanable sempre serà fer un càlcul entre la renda que t’agradaria obtenir i el percentatge de retenció que comporta aquesta, i d’acord amb això, ajustar la quantia de la renda per obtenir una quantitat adequada evitant passar per l’esglaó percentual dels impostos.

Una última recomanació seria que no recuperessis el teu pla el mateix any en què et jubiles, ja que si ho fas en aquest moment, la teva base general, i per tant, el tipus marginal, seran més alts i la teva tributació final també augmentarà. En qualsevol cas, a Innova Gestors estem disposats a resoldre els teus dubtes al respecte si ens consultes. Som assessors fiscals, financers i comptables amb una gran experiència, tant a Espanya com a Andorra. No dubtis en demanar-nos consell.

Beneficia al meu IRPF l’obertura d’un pla de pensions?

¿Beneficia a mi IRPF abrir un plan de pensiones?

Una de les primeres qüestions que hom es planteja abans d’obrir un pla de pensions és si aquest beneficiarà o no al seu IRPF. En molts casos, el fet de saber que existeixen certs beneficis fiscals és un dels factors determinants a l’hora de decidir-se. D’altres vegades, però, la desconeixença, els dubtes i la desconfiança que generen aquests assumptes, ens acaben fent retrocedir i que finalment no s’arribi a apostar per aquest tipus de producte financer.

Si bé és cert que resulta perfectament comprensible aquesta desconfiança quan no es coneixen del tot les condicions, la realitat ens demostra que en moltes ocasions no es fa tot el possible per resoldre aquests dubtes en la ciutadania, la qual cosa suposa la pèrdua d’oportunitats per a contractar plans d’estalvi.

És per aquest motiu, que des d’Innova Gestors intentarem explicar d’una manera simple el funcionament d’aquests impostos respecte al pla de pensions, i així resoldre alguns dubtes que no beneficien ni als usuaris, ni a les entitats financeres.

Les premisses que s’han de tindre en compte a l’hora d’aclarir aquest assumpte son bàsiques: intuïm que en obrir un pla de pensions ens podem deduir l’IRPF per els ingressos que hem realitzat, però de quines quantitats estem parlant? És real aquesta deducció? Qüestions que comencen a respondre’s en la següent premissa, que se centra principalment en el rescat del mateix pla, i la tercera i última d’aquestes premisses no és una altra que la diferència entre uns resultats i altres, per simplificar.

L’IRPF en les aportacions a un pla de pensions

Quan es tracta d’estalviar-nos l’IRPF mitjançant les aportacions que fem en un pla de pensions, en realitat, fiscalment parlant no es tracta realment d’una deducció, sinó en certa mesura, d’una reducció de la base imposable. Simplement el procés és similar al que es desenvolupa a l’hora de fer una inversió, ja que quan s’ingressa una quantia al pla d’estalvi, aquesta és la resta de la base imposable en  qüestió.

Com pots veure, ens referim a un procés relativament senzill perquè si tens guanys i decideixes invertir-ne una part al teu pla de pensions, automàticament deixaran de formar part de la teva base imposable, i com a conseqüència no hauràs de pagar els impostos d’aquesta part.

Fins aquí tot correcte, però quan hom es jubila i decideix rescatar el seu pla de pensions, l’IRPF torna a entrar en escena: pagues  a Hisenda en funció del que cobres, que t’esperarà durant tota la teva vida laboral fins al moment en què et retiris.

L’IRPF a l’hora de rescatar el pla de pensions

Arribat el moment de rescatar el pla de pensions del que parlàvem anteriorment, s’han de valorar seriosament els processos a l’hora de realitzar-lo; el quant i com són molt importants i en alguna ocasió ja t’hem parlat d’ells. Però en general, existeixen tres opcions a l’hora de rebre els teus diners: en forma de capital, en forma de renda o de manera mixta, que vol dir que podràs rebre-ho tot de cop, en quanties mensuals que queden prèviament estipulades, o bé rebent una quantitat més gran en un primer moment i la resta en quantitats inferiors.

D’aquesta manera, el més recomanable és que t’adaptis al pla que més et convé, tot i que el més habitual és cobrar el pla de pensions en forma de renda, precisament per beneficiar-se de les deduccions que s’han anat obtenint al llarg de la vida laboral. Tot dependrà de l’escala salarial en la qual cadascú es trobi durant i al final de la seva vida laboral, ja que, al cap i a la fi, per Hisenda, un pla de pensions és com un salari.

Existeix benefici al resultat final?

D’aquesta manera, el benefici per l’IRPF al resultat final d’haver adquirit el pla de pensions pot ser molt important. De tal manera que si hom ha estat prescindint d’una part del salari, no ha pagat impostos per aquesta part de la que ha prescindit, així que a l’hora de rescatar aquests diners, en fer-ho en forma de renda es podria assumir una escala salarial més baixa i per tant, haver d’abonar un percentatge inferior d’IRPF a Hisenda pels seus diners.

Com has vist, està clar que es pot obtenir un benefici d’un pla de pensions en l’àmbit impositiu, tot i que si tens més dubtes en referència a aquest tema, ens pots consultar quan vulguis. A Innova Gestors comptem amb una gran experiència com assessors fiscals, comptables i financers tant a Espanya com a Andorra. Trajectòria que posem a la teva disposició per ajudar-te amb el que necessitis.

Benificis de la residència fiscal a Andorra

Beneficios de la residencia fiscal en Andorra

Ja sabem que existeix cert atractiu respecte a la residència fiscal a Andorra i els seus beneficis. Però, d’on sorgeixen els motius d’aquesta seducció? És realment un lloc aventatjós per viure i treballar-hi? Al cap i a la fi, al Principat es paguen impostos com a gairebé tot arreu i el seu clima no és precisament càlid, tot i que no és això el que ens interessa tractar en aquest post. Parlem llavors d’un paradís fiscal? Aquesta és una altra de les preguntes que apareixen freqüentment així doncs, per què no resolem els dubtes referents a aquest tema?

Doncs bé, començant pel final, Andorra no és un paradís fiscal per Espanya des del febrer de 2011, quan va entrar en vigor un acord firmat l’any anterior per ambdós Estats; en aquest, el Principat es comprometia a col·laborar amb la justícia espanyola quan aquesta requerís investigacions sobre comptes individuals que estiguessin sota sospita de guardar-hi allà els seus diners. Andorra, a canvi, deixava de formar part de la llista espanyola de paradisos ficals, la qual cosa portava implícit un altre gran benefici.

Quan un espanyol estableix el seu domicili fiscal en un d’aquests països ha de seguir pagant els seus impostos a Espanya, durant l’exercici el qual a tingut lloc el canvi, i durant els quatre següents.  Cosa que ja no passa amb Andorra gràcies a aquest acord, del qual s’han beneficiat molts ciutadans que ja han canviat la seva residència fiscal al Principat.

En qualsevol cas i dit això, que suposaria un primer benefici, quin tipus de residències trobem a Andorra? Quins requisits s’han de complir per tindre-hi accés? I el que és més important, quins són els avantatges de fer-ho? Descobreix-ho amb Innova Gestors, experts assessors en ambdós països.

La residència activa a Andorra està pensada per aquells ciutadans estrangers que hi van per tindre una activitat laboral dins del Principat, i és obligatòria sempre que s’hi vagi a treballar.

Ara bé, aquesta decisió no només ofereix drets, sinò també alguns deures que hauries de complir si estàs pensant la idea, començant per un permís de treball que gestionaria l’empresa que et contractes en cas de treballar per compte aliè, però n’hi ha molts més. Com a ciutadà andorrà, tindràs dret a cobertures sociosanitàries i als serveis de desocupació, però, que és el que has de tindre en compte?

Requisits per a la residència activa a Andorra

Per mantenir la teva residència a Andorra hauràs de renovar el teu permís de treball quan hagi passat un any i fer-ho cada 2 anys durant els 4 següents, per passar a renovar-lo cada 10 anys un cop finalitzats els terminis esmentats.

Per una altra banda, has de saber que tens l’obligació de notificar tots els teus canvis, ja siguin d’empresa, d’estat civil, etcètera, que has d’anar sempre documentat amb la teva autorització d’immigració i donar-te d’alta a la CASS, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a més d’inscriure’t a la Parròquia en la que resideixis.

Finalment, pel que fa als vehicles, s’haurà d’homol·logar el teu carnet de conduir en cas que el tinguis, i canviar la matriculació en un termini inferior a un any des de la teva residència a Andorra. En cas de marxar, has de notificar la teva baixa a l’hora d’abandonar el país.

Residència passiva

Pel que fa a la residència sense activitat lucrativa dins del Principat, també coneguda com a residència passiva, és una altra de les opcions a l’hora de gaudir dels beneficis de la residència fiscal a Andorra. Tot i que els requisits són molt diferents dels anomenats anteriorment, també és necessari complir amb certes pautes per passar a formar part de la ciutadania del país. La condició principal, com és evident, és no desenvolupar cap activitat laboral o lucrativa en aquests casos.

Requisits per a la residència passiva a Andorra

Començant per mantenir la residència al país durant un mínim de 90 dies, els requisits necessaris per aconseguir la residència passiva a Andorra tenen una finalitat conservadora pel que respecta a l’harmonia econòmica i social del Principat. A aquests efectes, s’exigeix que el titular de la residència que serà habitada dipositi 50000 euros, més 10000 per cada una de les persones que tingui a càrrec. Finalment, s’han d’invertir 400000 euros al país, bé sigui en propietat immobiliària o en qualsevol empresa andorrana. Això demostrarà el poder adquisitiu de la persona en qüestió.

Avantages de la residència fiscal a Andorra

Com has pogut veure, els requisits que s’exigeixen per establir una residència fiscal a Andorra no són precisament senzills. Això sí, quan es poden assumir, es pot gaudir d’avantatges com per exemple uns impostos molt inferiors, -entre un 2%  i un 10% en l’impost de societats, un 4.5% de l’IVA i entre un 5% i un 10% d’IRPF únicament en cas de superar 24000 euros a l’any-, un salari mitjà de 2000 euros, una taxa de desocupació considerablement baixa, una gran expectativa de vida i total tranquil·litat dins d’un país que supera lleugerament la xifra de 70000 habitants.

Es pot demanar alguna cosa més, llavors? Doncs és cert que les opinions al respecte són totalment subjectives i cadascú ha de valorar detingudament aquest tipus d’eleccions. Hem resolt grans dubtes al respecte, però pot ser que encara en tinguis o bé que te n’hagin sorgit de nous al llegir aquest post, així que et convidem a contactar amb nosaltres si et planteges traslladar el teu domicili fiscal a Andorra. L’equip d’Innova Gestors estarem encantats d’assessorar-te com a experts fiscals amb serveis a Espanya i Andorra.

Infraccions i multes d’Hisenda

Infracciones y Multas de Hacienda

Si tens una empresa, ets autònom o estàs pensant a emprendre per alguna d’aquestes dues vies o per qualsevol altra, segurament t’interessi conèixer com funciona hisenda referent a les possibles infraccions que puguis arribar a cometre i a les seves corresponents multes. El primer que has de saber és que, igual que en qualsevol altre cas, no conèixer la llei no t’eximeix del seu compliment, per tant hauries de prestar cert interès a tots aquests assumptes que poden arribar a evitar sorpreses en forma de sancions.
Des d’Innova Gestors, com a experts en aquest tipus de temes, hem pensat que podria ser de gran ajuda tocar aquest tema i posar-te en avís d’alguns aspectes, com poden ser les irregularitats que no hauries de cometre, què suposa cadascuna d’elles, o quants diners hauries d’anar preparant en cas d’haver dut a terme qualsevol d’aquestes infraccions. Encara que és un assumpte complex, podem sintetitzar-ho i fer-ho el més comprensible possible, donant rellevància als aspectes que veritablement la tenen.
Per això estructurarem el post centrant-nos en tres punts clau: començarem per les infraccions més freqüents referent a això, ja que, encara que hi ha diverses, en general solem caure sempre en els mateixos errors. D’altra banda, parlarem de la seva classificació a ulls d’hisenda, i finalment, ens referirem a les corresponents sancions que poden resultar de cada falta en funció de la seva gravetat -aspecte que es tracta precisament en la qualificació-.

Quines són les infraccions que es cometen de manera més habitual?

Encara que els tipus d’infraccions que es poden arribar a cometre són nombrosos, en realitat, tots tenen en comú dues possibles accions: l’ocultació de dades o l’ocupació de mitjans fraudulents, i en alguns casos s’arriben a donar ambdues situacions. A partir d’aquí, existeixen diversos factors que influeixen en la gravetat de la infracció i en la quantia de la multa a pagar.
Si aprofundim en els aspectes de l’ocultació i el frau, cal assenyalar que la primera es refereix als casos en els quals la infracció resideix en la no presentació de declaracions d’hisenda, o en la presentació amb dades falses que il·lustrin operacions inexistents, o que deixin de mostrar operacions que sí s’han realitzat, de manera que s’influeixi en la determinació del deute, sempre que aquesta incidència representi un percentatge superior al 10% de la base de la sanció.
D’altra banda, l’ocupació de mitjans fraudulents pot aparèixer en tres casos diferents. En primer lloc, quan es presenten factures falses i la incidència en el deute superi el 10% de la base de la sanció; en segon lloc, quan s’utilitzin persones o entitats interposades i, finalment, quan es donin anomalies en llibres de comptes o en els diversos registres que s’han de tenir per norma, i la incidència en el deute és superior al 50% de la base de la sanció.

Si necessites una assessoria fiscal per una infracció o multa en Innova Gestors sabem com funciona Hisenda i podem ajudar-te.

Classificació de les infraccions per part d’hisenda

Hisenda classifica les irregularitats segons la seva gravetat, i ho fa mitjançant tres graons com són les infraccions lleus, les greus i les molt greus, i les corresponents penalitzacions sempre van a anar en funció del graó en el qual se situï la incorrecció. Vegem detalladament les tres possibilitats:

  1. Infraccions lleus: tenen lloc quan la base de la sanció és inferior als 3000 euros o quan la base de la sanció sigui superior a aquesta xifra, però no hi hagi hagut ocultació.
  2. Infraccions greus: es donen si la base de la sanció supera els 3000 euros i hi ha ocultació, quan es dóna una comptabilitat incorrecta i la incidència sobre el deute oscil·la entre el 10% i el 50% de la base de la sanció, també tenen lloc si s’aporten factures o documents falsos però la xifra no supera el 10% de la base de la sanció i, finalment, quan es tracta de quantitats retingudes, l’import de les quals és inferior al 50% de la base de la sanció.
  3. Infraccions molt greus: es donen quan les quantitats retingudes són superiors al 50% de la base de la sanció, i també sempre que s’utilitzin mitjans fraudulents.
    Les pautes de les quals es val hisenda per determinar el nivell de gravetat d’una infracció, són la reincidència en els mateixos errors en un termini menor a quatre anys, l’incompliment a un nivell important de l’obligació de facturació o documentació, la quantia del perjudici econòmic causat a hisenda, i l’acord mostrat per l’infractor, que pot derivar en la reducció de la multa.

Sancions imposades per hisenda

Podem trobar tres tipus diferents de multes imposades per hisenda davant qualsevol infracció, les quals es coneixen com a sancions no pecuniàries, sancions pecuniàries de quantia fixa, i sancions pecuniàries de quantia proporcional. Les últimes són les que se solen definir segons la gravetat i la infracció en si. Quan es tracti d’una infracció lleu, la sanció serà del 50% de la quantia no ingressada, mentre que si és greu podrà oscil·lar entre el 50% i el 100% de l’import, i si és molt greu anirà entre el 100% i el 150% de la quantitat evadida.
En qualsevol cas, el millor que pots fer és evitar les sancions, i això és tan senzill com comptar amb Innova Gestors, ja que som assessors financers, fiscals i comptables i comptem amb una gran experiència desenvolupant les nostres labors amb nombrosos clients que arriben d’Espanya i d’Andorra. T’assessorarem a la perfecció perquè no cometis cap irregularitat fruit de la distracció o de l’error, cosa que sempre pot ocórrer.

És el mateix un pla de pensions que un pla de jubilació?

plan de pensiones y plan de jubilación

Probablement a tots en la vida ens arriba aquest moment en el qual comencem a plantejar-nos la idea de recórrer a algun matalàs per als últims anys de la nostra existència. Sabem que en la majoria de casos tenim dret a una pensió, però la pregunta que sempre ens ronda el cap és serà suficient? En qualsevol cas, tant si ho és, com si no ho és, sempre ens trobem amb dues possibles solucions a valorar seriosament per fer de la nostra tercera edat una època afable.

Ens referim, és clar, als plans de jubilació i als plans de pensions. És el mateix una cosa que l’altra? Moltes persones, creuen que sí i cometen l’error d’escollir l’opció equivocada per culpa, en gran manera, d’un mal assessorament que en ocasions arriba a ser fins i tot inexistent.

Però si aquestes dues possibilitats no són iguals, en què consisteix cadascuna d’elles? Quins són les diferències que et pots trobar entre ambdues? Des d’Innova Gestors, en aquest post volem parlar-te sobre això per buidar tots els teus dubtes i augmentar els teus coneixements referent a això, de manera que un nul assessorament no et condueixi cap a la decisió que menys et convé quan arribi el moment.

Què és exactament un pla de jubilació?

Quan parlem d’un pla de jubilació ens estem referint a un gènere dels coneguts com a assegurances de vida. Com a tals, les úniques entitats que ofereixen aquest tipus de serveis són les asseguradores, que reben uns diners per part del client i que al principi s’alliberaria per invalidesa, defunció o venciment del contracte. Diem que això seria al principi perquè, en realitat, l’assegurat pot disposar de la seva capital quan ho desitgi, sempre que compleixi amb els requeriments contractuals determinats des d’un primer moment.

En general, i excepte rares excepcions, els plans de jubilació són plans de renda fixa, la qual cosa garanteix un mínim de diners que el client té assegurat, i al que s’afegirien els corresponents interessos pactats prèviament.

Per a qualsevol persona que estigui buscant l’opció d’adquirir una pensió fixa a partir del moment en què acabi la seva activitat laboral, estaríem parlant d’una gran idea, ja que, encara que els guanys no siguin massa alts, el risc en aquests casos sempre és mínim. Amb això i amb tot, seria qüestió de valorar al mateix temps l’altra opció, perquè un pla de pensions pot ser igualment interessant.

Què és exactament un pla de pensions?

D’altra banda, el funcionament d’un pla de pensions és completament diferent de l’anterior, i pràcticament l’únic que comparteixen és la seva motivació i els seus objectius, que sí que resulten similars. En primer lloc, el que ens ocupa és un producte financer i, per tant, és un pla que ofereixen les entitats financeres, lògicament. Això ens porta a la conclusió que en aquests casos la renda sol ser de tipus variable, una altra de les característiques d’aquest tipus de serveis, encara que també podem trobar-nos amb plans de renda fixa o de renda mixta.

De qualsevol forma, el major atractiu dels plans de pensions pel que fa als de jubilació resideix precisament en els possibles guanys. En aquest cas el risc serà, segurament, molt major; no obstant això, els guanys també poden ser més importants, depenent sempre de l’estat i les circumstàncies dels mercats a cada moment.

Si bé ens estem referint a quantitats més volàtils, que poden oscil·lar o fluctuar depenent de l’època, la veritat és que les rendes arriben a aconseguir guanys majors. En qualsevol cas i, com assenyalàvem anteriorment, sempre és important atendre a determinats factors per sospesar per què opció ens hauríem de decantar. No obstant això, entre tots dos productes existeixen altres diferències que també ens podrien ajudar en la presa de decisions.

Diferències entre un pla de jubilació i un pla de pensions

Encara que, com venim relatant, les distincions entre un i un altre pla són innombrables, podem fer un repàs sobre les més destacades i les que majors conseqüències tindrien com a resultat d’aquesta important decisió. Algunes d’elles, ja es poden observar en les descripcions que hem realitzat de tots dos serveis, mentre que unes altres engrossiran una llista que, amb total seguretat, et va a interessar si aquesta idea està rondant en el teu cap.

  • L’origen dels dos tipus de plans és la primera de les diferències entre tots dos i una de les més bàsiques. Com assenyalàvem, el pla de jubilació prové de les asseguradores, mentre que el de pensions ha de sol·licitar-se en una entitat financera.
  • Quant a les retencions fiscals, que és una altra de les raons que solen motivar les decisions dels beneficiaris a l’hora d’escollir entre un pla de pensions o un de jubilació, cal assenyalar que, en el cas del primer, l’IRPF és deduïble a la declaració de la renda, i quan es tracta d’un segur aquesta opció no és viable. No obstant això, quan aquest últim s’alliberi només s’haurà de tributar pels interessos generats durant el temps que hagi estat en marxa.
  • En les qüestions referides a la rendibilitat i al risc, com hem comentat, el pla de jubilació i el pla de pensions difereixen per complet. Ja que en el primer cas el producte és molt més segur i menys rendible i, per contra, el servei financer promet ser més sustanciós, però com sempre dependrà de la situació dels mercats, és més arriscat.
  • Finalment, i sent, potser, un dels factors més importants, una altra de les grans diferències entre tots dos productes resideix que els plans de pensions únicament poden ser rescatats quan arriba el moment de la inactivitat laboral, i en els plans de jubilació el capital pot alliberar-se a qualsevol moment (excepte excepcions), sempre que es compleixin els requisits estipulats -en cas contrari, es requeriria del pagament d’una penalització-.

Escull l’opció més interessant amb Innova Gestors

Queda clar, doncs, que els plans de pensions i els plans de jubilació no són el mateix, són productes completament diferents malgrat les petites similituds que comparteixen, entre les quals s’inclouen les semblances en la seva denominació. Des d’Innova Gestors hem intentat explicar aquest assumpte de manera profunda, però si encara tens dubtes referent a això, estaríem encantats de servir-te d’ajuda a l’hora de prendre la teva decisió.

Som assessors fiscals, comptables i financers a Andorra i Espanya i comptem amb una gran experiència, fet que ens ha aportat grans coneixements que posem a la teva disposició perquè els aprofitis quan ho consideris oportú. Et convé més un pla de jubilació o un pla de pensions? Nosaltres t’assessorem.

Quan es pot fer una declaració conjunta

Cuándo una declaración puede ser conjunta

Quan fem la declaració d’IRPF a Espanya, aquesta es presenta de forma individual amb caràcter general. Ens beneficiàvem dels avantatges “estàndard” i esperàvem a veure què resultat ens donava la declaració de la renda anual. Ens retornen? Hem de pagar?

A Espanya, que no a Andorra, existeix l’opció de fer aquesta declaració de forma conjunta. Això què és? Quins beneficis comporta? Quins requisits haig de complir per fer-ho d’aquesta manera? Amb aquest nou article del nostre blog, a Innova Gestors esperem llançar una mica de llum sobre l’assumpte.

Què és una declaració conjunta?

És aquella que realitzes com a membre d’una unitat familiar. És a dir, si formes part d’una i decideixes que aquesta faci la declaració en lloc de fer-la tu de forma individual, a aquesta opció se li diu declaració conjunta; així de senzill. Els requisits per fer-la, així doncs, és que formis part d’una unitat familiar.

I una unitat familiar què és? Doncs hi ha dues descripcions oficials, que resumim de la següent manera: has d’estar casat o tenir fills. Legalment:

  • Formes part d’un matrimoni, tinguis fills o no.
  • Estàs separat legalment, vidu o tens una parella de fet. En aquests casos formaràs unitat familiar sempre i únicament amb els teus fills.

Les condicions dels fills perquè es puguin incloure en una unitat familiar també les resumim en dos punts:

  • Els fills menors d’edat han de viure amb els pares a la mateixa casa o, sota el seu consentiment, de forma independent d’aquests.
  • Els fills majors d’edat han d’estar incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

Unint les anteriors condicions, traiem les següents conclusions:

  • En un matrimoni, la unitat familiar la formen els membres d’aquest i, si els hi hagués, els fills que compleixin les condicions anteriorment esmentades.
  • En una separació legal, solament un dels dos (pare o mare) podrà formar part d’unitat familiar, sempre que aquest o aquesta convisqui amb la totalitat dels fills que compleixin les condicions anteriorment esmentades.
  • Una persona vídua formarà part d’una unitat familiar si té fills que compleixin les condicions anteriorment esmentades.
  • En una parella de fet, només una de les dues parts (pare o mare) podrà formar una unitat familiar amb la totalitat dels fills que visquin amb aquesta part i que compleixin les condicions anteriorment esmentades. L’altra part realitzarà una declaració individual.
  • Cap persona pot formar part de dues unitats familiars diferents a l’efecte d’IRPF.

Quins beneficis té el fer una declaració conjunta?

Quan una persona tributa a nivell individual, els primers 5.151€ estan exempts d’incloure’s a la declaració anual. Si forma part d’una unitat familiar, aquesta tindrà dret a ampliar aquesta xifra 3.400€ més, donant un total de 8.551€. Si aquesta unitat familiar és monoparental (és a dir, parelles separades, persones vídues o parelles de fet, sempre amb fills al seu càrrec) la deducció serà menor: de 2.150€.

Quan convé fer una declaració conjunta a Espanya?

Anem a veure les diferents opcions que n’hi han, perquè no sempre és beneficiós exercir aquest dret.

  • Matrimoni sense fills on tots dos treballen: la deducció conjunta seria de 8.551€, mentre que si ho fas per separat et podràs deduir 5.151 x2 = 10.302€. És a dir, estalvies més diners amb dues declaracions individuals.
  • Matrimoni sense fills on solament un dels dos treballa o, el que treballa, no arriba al mínim per poder deduir-se els 5.151€: en aquest cas, amb la individual només us podríeu deduir 5.151€, mentre que amb la conjunta serien 8.551€.
  • Matrimoni amb fills que compleixin les condicions esmentades: dependrà de si els pares treballen o no, per lo qual ens remetem al que acabem de veure.
  • Unitat familiar monoparental amb fills (separat, vidu, parella de fet): convé fer una conjunta, sense dubte.
  • Si es té una hipoteca en comú: la llei estableix que us podeu deduir 9.040€ cadascun per compra d’habitatge habitual. Si feu la conjunta us quedareu amb aquests 9.040€, mentres que si la feu individual us deduireu un total de 18.080€ entre els dos.

Altres reduccions a tenir en compte a l’hora de fer la declaració a Espanya

Formar part d’una unitat familiar és una de les possibles deduccions que podràs aplicar. El fet de tenir fills menors de 25 anys o majors de 25 amb discapacitat també desgrava sempre que aquests no guanyin més de 8.000€ a l’any.

La deducció per mínim personal és de 5.151€ anuals, però si tens més de 65 anys aquesta quantitat ascendeix a 6.069€, i si panses dels 75 aconsegueix els 6.273€.

Com hem vist, les hipoteques també generen reduccions. Pregunta’ns si vols més informació sobre les mateixes.

Conclusions

Per norma general, podem dir que si esteu casats i tots dos treballeu, serà l’únic cas en el qual no convingui fer la declaració conjunta, deixant hipoteques de costat. Per a la resta (unitats familiars monoparentals amb fills i matrimonis en el qual treballi un dels dos) no hi ha dubte que la reducció familiar de 3.400€ serà la millor opció per estalviar una mica de diners en fer la declaració de la renda.

T’animem a que ens demanis si tens algun dubte sobre la renda a Espanya. Com a assessors comptables, financers i fiscals a Andorra i Espanya portem ajudant a clients en aquesta matèria des de fa més de 10 anys, coneixem l’intricat sistema fiscal i podem aconsellar-te perquè puguis treure el màxim benefici personal complint amb totes les teves obligacions tributàries. No dubtis ni per un segon a preguntar-nos el que vulguis!

Com estalviar impostos

Cómo ahorrar impuestos

No hi ha dubte que les declaracions d’impostos són una de les fonts més grans de pèrdua de capital per la nostra banda. Amb l’IRPF i IS i altres impostos ajudem a mantenir el supòsit estat de benestar, per lo qual no ens ha d’amoïnar més del necessari aportar aquest plus econòmic relacionat amb la nostra activitat econòmica ni exercir de recaptadors d’IVA (a Espanya) o IGI (a Andorra) per al govern.

Malgrat això, és evident que si ens poguéssim estalviar uns euros a cada declaració basant-nos en la legislació actual, a tots ens aniria molt, però que molt bé. Amb aquest article pretenem explicar-te alguns avantatges i situacions favorables generals que podries aprofitar per estalviar impostos a la teva propera declaració.

Adequa’t al règim

Cada país és un món diferent. La fiscalitat canvia d’una frontera a una altra i depenent de la teva activitat econòmica, podries valorar quin d’elles t’afavoriria més abans de començar a tributar per la mateixa. Per exemple, a Espanya es paga una quota d’autònoms de gairebé 280 euros al mes i un IVA general del 21%. A Andorra, en canvi, la quota d’autònoms és bastant superior (434,15€) i el IGI general és del 4,5%, podent-se veure reduït fins a un 1% o un 0%.

Què m’interessa més, fer-me autònom a Andorra o donar-me d’alta a Espanya? Si obro una pime, em sortiria a compte fer-ho a Andorra? És molt important respondre a totes aquestes preguntes abans de prendre una decisió definitiva sobre què fer. Si tenim la potestat de poder triar on fiscalitzar –perquè podem complir amb els requisits per fer-ho allà on vulguem–, per què no triem la millor opció d’entre totes les afins a la meva activitat econòmica? Això és vàlid per a tots els països del món. Si es tracta de fer-ho a Espanya o Andorra, no dubtis a contactar amb nosaltres per ajudar-te a prendre la decisió més avantatjosa.

Si ja estàs establert en un lloc i vols canviar de règim fiscal, t’ho recomanem al 100%. És una opció costosa perquè no es pot quedar cap detall solt, però és 100% legal, fiable i molt segura. Si vols realitzar aquest canvi entre Espanya i Andorra, digues-nos-ho i realitzarem tots els tràmits per tu.

Crea llocs de treball per estalviar impostos

Si tens una empresa o ets autònom, estiguis al país en el que estiguis podràs estalviar impostos si contractes a gent perquè treballi per a l’empresa o per a tu. És obvi: als governs els interessa que baixi la taxa general d’atur i per això, animen amb suculents avantatges econòmics a aquelles empreses i autònoms que faciliten el flux del mercat laboral.

Més enllà que els governs intentin seduir-te, des d’Innova Gestors t’animem al fet que creïs llocs de treball. No t’estaràs gastant el sou de l’assalariat, sinó que estaràs invertint en el futur de la teva empresa o activitat i en el del país en el qual aquesta tributi. Rebràs bonificacions econòmiques, la teva empresa o activitat creixerà i la despesa real serà molt menor que el que t’imagines al principi.

Atenció als canvis de legislació

Quan arriben les eleccions i els governs veuen perillar la seva posició al congrés se solen prendre mesures molt favorables per als votants del carrer: reduccions en l’IRPF o en el IS, reduccions a la base de cotització, reduccions en els impostos indirectes, pujada de les pensions, etc. Et prometen de tot perquè els votis, i després quan surten triats tenen dues opcions: desfaig el que he canviat perquè em votis o ho deixo com està.

Quan aquestes mesures afecten als impostos, generalment s’estableix un marc d’aplicació bastant ampli en el temps. Per exemple: fins a aquesta data, tota la tributació és del 15% mentre que a partir d’ella, serà del 11%. Així doncs, si per exemple realitzes una venda immobiliària o generes diners d’alguna forma que puguis triar en què data formalitzar l’acord, venda o transacció, et recomanem que t’esperis a veure què legislació et convé més: si l’anterior a aquestes mesures electorals o la posterior a les mateixes.

Si vaig a realitzar una venda de 30.000€ i fins al 31 d’octubre la tributació és de 3.500€ i a partir de l’1 de novembre és de 3.000€, per què no esperar fins a novembre si puc fer-ho? Les agències tributàries no són ximples, evidentment, i compten amb aquest factor a l’hora de proposar i llançar mesures; però en algunes ocasions se’ls escapa i queda una mica de temps per prendre decisions. Si aprofites aquests intervals, estalviaràs impostos de la forma més senzilla que hi ha. I tot legal!

No et creguis més llest que l’Agència Tributària

Fiscalitzis a Andorra, Espanya o qualsevol altre país, no caiguis en l’error de pensar que ets més llest que l’agència tributària en qüestió. Estalviar impostos és possible, però sempre dins d’un marc legal que igual no et permet arribar al marge que busques. Tots els diners generen impostos i cal passar per la pedra sí o sí.

Si no ho fas, les agències tributàries són molt lentes, però extremadament efectives. Arribarà el dia en el qual cridarà a la teva porta i segurament t’arribi una multa sota el braç. La transparència entre Espanya i Andorra és cada vegada més clara i ocultar el capital és cada vegada més difícil. L’evasió no és una mesura intel·ligent per a l’estalvi; et recomanem encaridament que no caiguis a la trampa i que et conformis amb les mesures legals que et proposem per estalviar-te, per exemple, un 10% en lloc del 100% que comporta el frau.

Estalvia impostos amb Innova Gestors

Cada cas és una història diferent i t’animem a que ens expliquis el teu perquè t’aconsellem sobre totes les possibilitats que tens per estalviar. Quan parlis amb nosaltres t’haurà quedat una idea clara, però en última instància seràs tu qui decideixi què fer amb els teus diners; nosaltres només estem aquí per aconsellar-te fiscalment sobre Andorra i Espanya. Compta amb nosaltres!

Deduccions que puc practicar a la meva declaració

Treballem, cotitzem, paguem impostos i tornem a treballar, repetint-se el cicle una vegada i una altra. Guanyem diners per viure la nostra vida però tots aquests ingressos estan subjectes a certes obligacions, que es veuen reflectides amb cada declaració.

I si poguessis “reduir” les quantitats de diners que has de pagar? Les deduccions a les declaracions es donen en els sistemes tributaris de tots els països i amb aquest article pretenem fer-te un resum de quines condicions hauries de complir per atenir-te a les deduccions particulars d’Andorra.

Base de tributació general

Es dóna en integrar les rendes de treball, les de les activitats econòmiques i les del capital immobiliari. I quines deduccions comporta?

  • Del 100% (és a dir, no cal fer la declaració de l’IRPF) quan els teus ingressos no superen els 24.000€ (aquesta quantitat pot ascendir a 30.000 si tens alguna discapacitat o fins i tot fins a 40.000€ si la teva parella estable o cònjuge no es pot beneficiar total o parcialment de la mateixa deducció).
  • De 750€ per cada descendent menor de 25 anys i ascendent major de 65 que visqui amb tu o depengui econòmicament de tu i la seva renda anual no excedeixi els 12.000€. Si té una discapacitat, aquest import es multiplica per 1,5.
  • Del 25% i fins a un màxim d’1.000€ de la despesa anual de la hipoteca de la teva residència habitual i derivats de la mateixa (amortitzacions, interessos, despeses de tercers, etc.).
  • Els plans de pensions, fins a un màxim de 5.000€ o d’un 30% de la suma dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques.
  • Les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments.

Consideracions a aquestes deduccions:

  • La deducció per fills a càrrec no es pot aplicar íntegrament pels dos progenitors, sinó que el repartiment es farà de forma equitativa, al 50% cadascun.
  • Si un dels progenitors té la seva residència fiscal anés d’Andorra, no podrà optar a aquesta deducció i l’altre podrà deduir-se el 100% de l’import corresponent al descendent.
  • Si la teva residència habitual l’has comprat a mig fer amb la teva parella, us podreu deduir el 50% cadascun d’aquest 25% de la despesa anual de la hipoteca, fins a un màxim d’1.000€ (500€ cadascun).
  • Encara que tinguis una hipoteca oberta sobre un pis que tens llogat a un tercer, no podràs deduir-te-la al no ser la teva residència habitual.
  • Els plans de pensions sí que tenen les deduccions que hem comentat, però no els plans d’estalvi.

Base de tributació de l’estalvi

Aquesta es dóna en integrar les rendes del capital immobiliari i els beneficis i pèrdues del capital. L’única deducció a la qual està subjecta és la dels 3.000€ en concepte del mínim exempt per l’obtenció de rendes d’aquest tipus.

Nota: aquests 3.000€ no poden generar mai una base de tributació de l’estalvi negativa; és a dir, encara que l’ingrés sigui d’1.500€ la declaració serà de 0€, i no de -1.500€.

Quota de liquidació

Si a les bases que acabem de considerar els restem les seves deduccions ens quedaran dues liquidacions. Aquestes liquidacions, si les vam sumar i obtenim la seva 10% (gravamen), donaran la quota de liquidació resultant, que encara podrà gaudir de certes deduccions addicionals:

  • Un import que equivalgui al 50% de la base de tributació anterior, amb un màxim de 800€.
  • Deduccions per eliminar la doble imposició interna: en aquest cas, de la quota es dedueixen els imports de l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals i el que grava sobre els rendiments arrendataris.
  • Deduccions per eliminar la doble imposició internacional: si s’obtenen rendes o beneficis originats a l’estranger, es calculen dues quantitats:
    • Quant tributa a l’IRPF (o equivalent) al país on s’origina?
    • Aquesta mateixa quantitat, quant tributaria si es donés a Andorra?

Es tria l’import menor d’aquestes dues quantitats i aquesta és la quantitat que podràs reduir-te en la teva quota.

  • 3.000€ per persona d’increment mitjà en la plantilla d’una empresa a mantenir durant l’any posterior al període impositiu: és a dir, que si creguis tants llocs de treball com per pujar el nombre mitjà de treballadors en 1 i ho mantens a l’any següent, rebràs 3.000€ per cada unitat augmentis la mitjana.
  • 5% de cada nova inversió que realitzi l’empresa, sempre que estiguin afectes a l’activitat empresarial i es mantinguin durant cinc anys en el patrimoni.

I si aquestes últimes deduccions són superiors a la quota de liquidació, podràs deduir-te-les en les tres posteriors.

Conclusions sobre les deduccions que puc practicar a la meva declaració

Com veus, en general les deduccions tracten d’ajudar a persones amb cert desgast econòmic associat a la seva vida quotidiana (fills, ancians, hipoteques, etc.) i a les empreses que generin llocs de treball i cabal inversor.

Esperem que amb aquest article tinguis més clar quin tipus de deduccions podràs practicar a la teva propera declaració. Per realitzar-la sense fallades, gens millor que una assessoria professional especialitzada en matèria fiscal, comptable i laboral d’Andorra i Espanya, com som en Innova Gestors. Contacta amb nosaltres!

 

deduccions IRPF Andorra

Obligacions amb l’Agència Tributària durant l’exercici

Deducciones que puedo practicar en mi declaración

El marc fiscal d’Andorra es va tancar en 2015, any en el qual es va establir el famós IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), complementari al IS o Impost de Societats, referit a les societats limitades, anònimes o unipersonals. Abans del mateix ja s’havia establert en 2012 l’equivalent a l’IVA espanyol, conegut al país pirinenc com IGI (Impost General Indirecte).
Establert el sistema, quines obligacions té un resident a Andorra davant l’Agència Tributària al llarg de l’exercici fiscal? Amb aquest article pretenem sintetitzar el quin, el quant, el com i el quan, a fi que no se’t passin els terminis i facis les declaracions sense errors. Si tens algun problema o pregunta sobre els formularis, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

IRPF

L’ha de presentar tot aquell que resideixi, fiscalment, a Andorra.
Hi ha cinc tipus de renda sobre les quals s’aplica aquest impost:

  • Rendes de treball
  • Rendes de capital immobiliari
  • Rendes d’activitats econòmiques
  • Rendes del cabdal mobiliari
  • Rendes dels guanys i pèrdues de capital

L’IRPF tipus és del 10% i s’ha de presentar entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’exercici posterior al que estem declarant. És a dir, que si estem presentant la declaració de l’exercici de 2016, presentarem els models corresponents entre abril i setembre de 2017.
Les persones l’IRPF de les quals solament greu sobre la seva renda de treball, capital immobiliari o rendes exemptes, no farà falta que presentin la declaració. Ull! El pagament ho hauran de fer igualment, però el percentatge en el cas de les rendes de treball variarà, aplicades les reduccions que toquin i sempre tenint en compte que els primers 24.000€ no tributen.
Els formularis de presentació variaran en funció de les rendes sobre les quals s’apliqui l’impost, però podem dividir-los entre els de lliurament obligat i els formularis facultatius.
Els models obligatoris són el Formulari 300 (Declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) i el 300L, que és la fulla de liquidació de l’impost.
Els formularis facultatius són cinc:

  • 300A, de dades personals, familiars i econòmics
  • 300B, de rendes de treball i rendes de capital immobiliari
  • 300C, de rendes d’activitats econòmiques (com les d’un autònom, per exemple)
  • 300D, de rendes de cabdal mobiliari
  • 300I, de guanys i pèrdues del capital personal

Impost de Societats

L’Impost de Societats grava sobre tots els beneficis obtinguts per les societats que estan establertes fiscalment a Andorra.
La data final de liquidació està fixada pel 31 de juliol (en cas que l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural), mentre que el pagament a compte es fa com a més tard dos mesos després, fins al 30 de setembre.
Com expliquem en la comparativa entre autònoms i societats a Andorra de la setmana passada, el tipus és del 10%, a pesar que en certs escenaris aquest impost pot veure’s reduït fins al 2%, condició per la qual moltes empreses decideixen traslladar la seva residència fiscal al nostre país.
Per presentar-ho solament cal anar al Departament de Tributs i Fronteres amb el nombre de registre tributari i, si fos necessari, una autorització de representació. També es pot realitzar per Internet, a través de l’Oficina Virtual de www.impostos.ad.

Impost General Indirecte

L’Impost General Indirecte és l’equivalent a l’IVA a Espanya i el concepte és el mateix. Els béns i serveis tributen al 4,5%, al 2,5%, al 1% o al 0%, un valor molt baix en comparació del 21%, 10% i 4% que es paga a Espanya o el 20%, 10% 5,5% i 2,5% de França.
La seva liquidació es fa mensual, trimestral o semestral depenent de la quantitat que es declari:

Menor a 250.000€: liquidació semestral, amb la primera declaració al juliol i la segona al gener de l’any posterior a l’exercici
Entre 250.000 i 3.600.000€: liquidació trimestral, en els mesos d’abril, juliol, octubre i gener de l’any següent
Major a 3.600.000€: liquidació mensual

La regularització de l’impost es realitza al gener de l’any següent a l’exercici.
Per declarar el IGI considerarem el IGI repercutit, el suportat d’importacions i el d’operacions interiors. Podem fer-ho a través de l’Oficina Virtual o presentant els formularis 900 i 910, relatius al règim normal o al simplificat.

IRNR

L’Impost sobre la Renda de les Persones No Residents s’aplica sobre aquelles persones o empreses que hagin obtingut benefici a Andorra sense residir fiscalment al país i per a això ens hem de guiar del conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i el país corresponent, en cas que hi hagi. Amb Espanya i França són de recent creació i ens evita l’aplicació d’aquesta retenció en moltes ocasions.
El tipus normal és del 10% i existeixen, com en els altres impostos a Andorra, reduccions. Les declaracions són trimestrals, sigui el que sigui la quantia: el primer trimestre es liquida a l’abril, el segon al juliol, el tercer a l’octubre i la cambra al gener de l’any següent a l’exercici fiscal. Els formularis són els 700/710, 700A/710A i 700B/710B.Altres obligacions durant l’exercici
Existeixen altres obligacions menys generals amb l’Agència Tributària, que podem resumir en la Fiscalitat de l’Estalvi (declaració anual al març de l’any següent a l’exercici), el ISI de les assegurances (liquidació trimestral al març, juny, setembre i desembre, amb la regularització durant els tres primers mesos de l’any següent a l’exercici) i l‘Impost sobre les activitats de jocs d’atzar, amb pagaments trimestrals a compte.

Declara els teus impostos amb l’ajuda de Innovagestors

El sistema fiscal a Andorra és relativament nou, per la qual cosa si necessites ajuda o no tens clar quins formularis emplenar, quins no, quins deduir-te o quins drets i obligacions exactes tens, t’instem al fet que et posis en contacte amb nosaltres perquè t’assessorem fiscalment com vam portar fent amb els nostres clients des de 2008.

Què és una amortització en comptabilitat i per a què serveix

Qué es una amortización en contabilidad

El terme d’amortització s’usa amb molta freqüència en l’àmbit de la comptabilitat i les finances, sent un procediment molt important pels qui ens dediquem a aquesta activitat.

Malgrat ser un procediment, té dos significats oposats depenent de si estem parlant d’un actiu o d’un passiu: no és el mateix amortitzar un préstec que amortitzar la compra d’un cotxe de l’empresa, per tant, anem a explicar aquí cadascun d’ells.

Amortització de passius: Un passiu és el reflex d’un deute i per tant, l’amortització d’un passiu significa cancel·lar aquest deute. Quan es té un préstec devem un capital i alhora, el banc ens cobrarà uns interessos en cada quota. El procediment d’anar cancel·lant capital en cada quota, és l’amortització.

Amortització d’actius: Aquest concepte s’usa molt en comptabilitat doncs l’empresa, normalment compra actius tals com a maquinària, cotxes, ordinadors…etc, el cost dels quals sol ser elevat si ho comparem amb les despeses normals del dia a dia (com la compra de material d’oficina per exemple). Per tant, en comptabilitat, es pot, i s’ha d’anar amortitzant el cost dels actius.

Com es realitza això?

Normalment depenent del cost de l’actiu, es pot amortitzar en 2 anys, 5, 10 o fins i tot 50.

Les taules d’amortització segons el pla comptable d’Andorra són aquestes

quadre-amortitzacio

Imaginem que hem comprat una furgoneta de repartiment en una fleca. Evidentment els 10.000€ que ens ha costat no els podem considerar com a despeses d’aquest mes; de fet, la furgoneta té una vida útil i l’anirem utilitzant durant uns anys. Per tant, en comptabilitat, aquest cost de la furgoneta l’hem de distribuir en varis anys i mesos, aquells que considerem apropiats segons el seu cost. Per a això ens podem guiar de la taula anterior en la qual s’han separat les amortitzacions fiscals de les comptables. A què es deuen aquestes diferències?

L’amortització comptable serveix per identificar en quina mesura l’actiu ha contribuït a generar ingressos, però l’amortització fiscal tracta de controlar en quina mesura es pot deduir aquesta despesa en el compte de resultats

Dit en altres paraules, l’amortització fiscal tracta sobre la despesa deduïble que general aquestes amortitzacions per pagar més o menys impostos. Per aquest motiu sigui tan important per a les assessories tenir aquest punt controlat.

Per norma general i per evitar treballs extra, tret que surti molt a compte per algun motiu en concret, les empreses tractaran d’igualar els anys d’amortització comptable amb els de amortització fiscal.

En el cas que això no sigui així i decidim amortitzar un edifici en 40 anys fiscalment i 50 en comptabilitat, a final d’exercici hem de realitzar allò que es diu regularitzacions per diferències temporals. Això no és regularitzar el compte d’explotació comptable per calcular correctament l’impost de societats corresponent.

Les diferències generades a favor de l’empresa per amortitzar un bé de manera accelerada només difereix el pagament de la part proporcional en l’Impost de Societats, es genera així un passiu que haurà de revertir cada any.

D’altra banda cal assenyalar la importància d’amortitzar correctament un actiu en comptabilitat i és que d’aquesta manera el seu valor en el balanç de l’empresa és correcte. Així, la furgoneta de la qual la parlàvem en l’exemple anterior, tindrà un valor en balanç de 10.000€ al moment de la compra i aquest valor s’anirà minorant per l’import d’amortització a mesura que passin els anys, és a dir, no tindrem els mateixos 10.000€ en el balanç l’any 2016 que l’any 2020, fet que influeix notablement en l’anàlisi i valoració de l’empresa.

Diferència entre gestoria i assesoria

Diferencia entre gestoría y asesoría

Necessites una gestoria o una assessoria? Saps la diferència entre ambdues activitats? Assessorar, gestionar o guiar a una empresa en la seva marxa econòmica sol ser semblat però si volem matisar no és el mateix. Aquestes diferències radiquen sobretot en el servei principal ofert al client: assessorar o gestionar directament les obligacions empresarials del mateix.

Parlar de gestoria i d’assessoria, per desconeixement, ens pot semblar el mateix. A més un assessor, moltíssimes vegades, acaba realitzant els tràmits dels seus clients i a l’inrevés, és a dir, un gestor pot assessorar sobre com realitzar aquests tràmits de manera més eficaç per a l’empresa. Així que, solament si volem ser molt exactes podem parlar d’aquestes diferències. Hi haurà qui digui que un gestor fa més que un assessor i viceversa. Sincerament, no és així i expliquem el perquè.

Què hauria de fer una gestoria que no fa una assessoria?

La resposta és senzilla: gestionar els tràmits dels seus clients.

Per contractar una o una altra figura, en què hem de fixar-nos? En el qualificatiu de gestor o assessor? Doncs hem de parar esment als serveis inclosos al pressupost. No és el mateix que ens gestionin els impostos, portin els nostres tràmits i ens quedem tranquil·lament portant el control de la nostra empresa, que, tan solament ens assessorin sobre com fer-ho. Tampoc és el mateix que ens realitzin tots els tràmits sense, a cap moment, orientar-nos sobre possibles millores o avantatges de realitzar alguns canvis en l’empresa.

  1. Gestoria: Comunament es diu així a l’empresa a la qual se li deixen tots els “papers” i ens gestionen els impostos, comptabilitat, nòmines…etc. Depèn de l’estricta que sigui la gestoria podrà o no assessorar sobre quins tràmits realitzar o no en l’empresa, proporcionant al client una ajuda i servei extra. Segons el meu punt de vista, una empresa que dia a dia porta les gestions, realitza tràmits i veu in situ el funcionament dels seus clients, pugues i està més capacitada per assessorar-li sobre possibles canvis en les seves gestions, així com recomanar-los el canvi o no de la seva forma jurídica, planificar la seva estratègia d’impostos…etc.
  1. Assessoria: quan anem a una assessoria és per demanar consell sobre com realitzar els tràmits en qüestió. Que ens els realitzin o no té un cost afegit, evidentment, les hores emprades per assessorar i/o per realitzar gestions no són el mateix ni han de ser incloses en el mateix “lot”.

la diferència vital entre una i una altra figura radica en el servei

Per tot això, es pot considerar que la diferència vital entre una i una altra figura radica en el servei, extra o no, que una gestoria i assessoria aportin als seus clients. Hem de tenir molt en compte la formació de l’equip humà que ho componen, doncs en moltes ocasions, i a causa del gran intrusisme que hi ha en aquesta professió, ens trobem a persones que sense titulació exerceixen d’assessors o gestors sense realment tenir els coneixements per a això.

Si el que cerques és una empresa que t’assessori, t’aconselli i t’informi sobre possibles estalvis o tràmits a realitzar que siguin més convenients, hauries de contractar una assessoria. Però si per contra necessites que algú et prepari la comptabilitat, s’encarregui de realitzar les declaracions periòdiques d’impostos i altres tràmits obligatoris, la qual cosa et fa falta, sens dubte és una gestoria.

I si necessites les dues figures perquè a més d’un suport i guia en l’empresa, vols que et realitzin tots els tràmits i desentendre’t d’aquestes tasques, demana un pressupost per a això, moltes gestories i assessories, donen tots dos serveis i la diferència entre ambdues no és solament la nomenclatura sinó el pressupost que s’està demanant i serveis oferts en el mateix. D’aquesta manera podràs també saber si el preu ofert és car o barat.

Cerca, compara i equipara els serveis que t’ofereixen per un preu raonable.

Franquícies duaneres a Andorra

Franquicias aduaneras en Andorra

Una de les curiositats que molts turistes ens pregunten és què quantitats de productes específics poden passar per la duana a la seva sortida del país sense necessitat de declarar.

Fins fa uns anys era curiós veure com els turistes sortien carregats de sucre, formatges i xocolata a més de perfums, tabac i alcohol, l’exportació per excel·lència. Va haver-hi una altra època en què comprar electrònica a Andorra sortia molt a compte i aprofitant el viatge la gent es quedava molt contenta d’haver estalviat en capritxos varis.

Però, tota aquesta ganga s’ha acabat, la crisi i les normatives a les quals Andorra s’ha vist exposada en els últims anys han fet que, comprar al país, primer, no sigui tan rendible i segon, estigui una mica més regulat. Si bé és cert, que alguns productes són més barats, d’altra banda, existeixen limitacions per viatger, evitant així un descontrol i possible contraban.

La franquícia duanera és el límit de productes que pots passar per la frontera de retorn al teu país

La quantitat de mercaderia exempta del pagament de drets duaners i taxes fiscals s’estableix en un acord duaner i la taula en resum es pot classificar d’aquesta manera:

  1. Cafè: 1000 grams o 400 grams d’extractes
  2. Té: 200 grams de té o 80 grams d’extractes
  3. Begudes alcohòliques:
    1. 1,5 litres de licors de més de 22 graus
      O bé
    2. 3 litres de licors o aperitius de menys de 22 graus o de vins espumosos
    3. 5 litres de vins de taula
  4. Tabac: una d’aquestes opcions
    1. 30 cigarrets
    2. 150 cigars de menys de grams per peça
    3. 75 cigars de més de 3 grams per peça
    4. 400 grams de tabac per a pipa
  1. Altres productes agrícoles: Fins a un valor de 300€ per viatger (persones de menys de 15 anys regulació especial), no es pot sobrepassar les següents quantitats:
    1. 2,5 kgs de llet en pols
    2. 3kg de llet condensada
    3. 6 kg de llet fresca
    4. 1kg de mantega
    5. 4 kg de formatge
    6. 5kg de sucre i dolces
    7. 5kg de carn
  2. Perfums:
    1. 75 grams de perfums
    2. 375 ml de colònies
  1. Altres productes industrials:
    1. Fins a un valor de 900€ (persones de menys de 15 anys regulació especial).

Es poden acumular les franquícies duaneres a Andorra?

Cal tenir en compte que no es poden acumular les franquícies en valor, ni entre viatgers ni entre productes agrícoles i industrials. Si un producte sobrepassa la franquícia individual corresponent s’haurà de parar en la duana i fer la declaració.

Aquestes indicacions són sobre productes més usuals, però pots consultar la normativa completa a la web www.duana.ad, doncs existeixen limitacions especials sobre alguns productes.

Com presentar l’IRPF pas a pas

presentar el irpf en Andorra

Quines dates tan complicades aquestes per a Andorra. Que si comptabilitat, que si impost de societats, IRPF… Saps quan són els terminis finals de presentació de cadascun d’aquests impostos? Referent a la novetat d’aquest any, l’IRPF, saps els formularis que cal presentar i com has d’omplir-los?

Avui, t’ensenyem a fer-ho i et donem unes pautes perquè puguis tenir els càlculs abans que es passi el termini. Comencem per indicar-vos els diferents terminis de presentació de les obligacions empresarials que tenim entre mans els comptables durant aquests mesos:

  1. Comptabilitat: Data final de presentació el 31 de Julio.
  2. Impost de societats: Data final de liquidació el 31 de Julio i pagament a compte en el mes de Setembre.
  3. IRPF: 30 de Setembre.

Pel IGI i el IRNR ho havíem comentat en un post anterior que pots consultar aquí. Com són impostos més periòdics no comentarem ara sobre ells.

La declaració de l’IRPF es pot classificar entre formularis d’obligat emplenament i formularis facultatius. Anem a pams:

Formularis obligatoris per presentar l’IRPF

  1. Formulari 300: Declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

En aquest formulari a part de posar les nostres dades identificatives i de contacte hem d’indicar els diferents formularis facultatius que estem lliurant així com l’import que anem a pagar o que ens toca a retornar. Es pot dir que seria un resum de la nostra declaració.

formulario 300 IRPF Andorra

  1. Formulari 300L: Full de liquidació de l’impost.

Aquest formulari tal com el seu nom indica no és un altre que l’indicador de les quantitats de cada tipologia de renda així com l’aplicació de les reduccions a les quals tenim dret per cadascuna. Si us fixeu, al costat dret de cada renda s’indiquen uns nombres que coincidiran amb cadascuna de les caselles que hem d’informar en els formularis facultatius que emplenem. Per exemple, si som administradors de societats i percebem una renda per això, hem de complir el formulari 300C, el total de la qual, el número3, posarem en aquest formulari per poder realitzar la liquidació.

formulario 300l IRPF Andorra

Formularis facultatius:

  1. Formulari 300A: Dades de caràcter personal, familiar i econòmics.
  2. Formulari 300B: Rendes del treball i rendes del capital immobiliari.
  3. Formulari 300C: Rendes de les activitats econòmiques (empresarial, professional, administradors i uns altres).
  4. Formulari 300D: Rendes del cabdal mobiliari, deducció per eliminar la doble imposició internacional.
  5. Formulari 300I: Pèrdues i guanys de capital.

Aquests formularis són als quals hem fet referència abans, omplirem aquells dels quals tenim dades. Si som empresaris presentarem el 300C, si rebem rendes per lloguer de béns immobles ens tocaria indicar-ho en el formulari 300B…etc.

Presentar l’IRPF és una feina complicada?

La realització del càlcul de l’IRPF no és complicada però sí reconeixem que pot resultar llarga i port portar un temps considerable, sobretot per a aquelles persones que obtenen rendes de més d’una font. A més, en el cas de les rendes de l’estalvi, la lectura dels informes del banc pot resultar complicada si no estem familiaritzats amb el llenguatge financer.

En aquest primer any de liquidació de l’IRPF a Andorra, hem obert una línia d’atenció exclusiva per a aquestes qüestions, en la qual tenim a un assessor fiscal que es dedicarà a resoldre els vostres dubtes i confeccionar la vostra declaració. Podeu demanar hora o més informació en el nostre contacte o en el telèfon 82 70 72.

IRPF pas a pas

Pressupost d’assessoria fiscal

Saps si pagues el que deus en impostos? Tens una bona planificació fiscal i estratègia empresarial? No et prometem que vagis a pagar poc però si que pagaràs el just i el que et correspon, ni més ni menys.

Què fem quan ens sol·liciten un pressupost d’assessoria fiscal?

Quan ens sol·liciten un pressupost d’assessorament fiscal a Andorra el primer que realitzem és un estudi de l’estructura de l’empresa de manera que, acollint-nos a totes les eines legals, puguem aplicar un bon estalvi impositiu. Amb els nostres serveis d’optimització fiscal podràs estar tranquil i segur de no estar pagant de més tant a nivell empresarial com a nivell personal.

Les novetats sobre impostos a Andorra dels últims anys són:

  • Impost sobre el valor afegit, IGI
  • Impost de societats, IS
  • Impost de la Renda de les Persones Físiques, IRPF
  • Impost de la Renda de No Residents, IRNR

A Innova Gestors fem un estudi de la situació particular de cada empresa, ja sigui societat o autònom, per establir així una correcta planificació fiscal. A vegades el simple fet d’assignar un salari a l’administrador/s d’una societat ens pot estalviar al impost de societats, és per això que el nostre servei d’optimització fiscal és idoni per a moltes empreses. Aquesta planificació no és una altra cosa que buscar la reducció de la càrrega tributària dins dels paràmetres legals permesos. Per tant, també sabem que no existeix un estàndard de planificació fiscal: cada empresa té les seves particularitats i això s’estén també als impostos.

Com calcular un pressupost d’assessoria fiscal?

El pressupost d’aquest servei dependrà del nombre de declaracions d’impostos a realitzar, doncs de vegades una sola empresa reuneix l’obligatorietat de presentar els 4 tipus anteriorment citats (o uns altres). A més per a una correcta planificació hem de tenir en compte:

  1. Com està organitzat el negoci
  2. Titularitat dels actius de l’empresa
  3. Criteris de valoració i depreciació d’actius
  4. Valoració de estocs
  5. Ubicació de les operacions empresarials
  6. Dates clau del negoci, tanqui exercici i èpoques altes/baixes en vendes

I què hem de tenir en compte per a una correcta planificació i estratègia fiscal?

  1. Tipus de productes que es venen
  2. Estructura societària i interna de l’empresa
  3. Possibilitat de diferir impostos
  4. Aportacions de capital, finançament
  5. Tipus de canvi de divises
  6. Estudi dels tractats de doble imposició. Recorda que Andorra ha signat dos CDI recentment i pots consultar més informació aquí
  7. Drets duaners, funcionament d’importacions i exportacions
  8. Serveis a fóra del país: conèixer possibles retencions i obligacions fiscals en aquest sentit

És molt comú que pensem en els impostos al moment que surt els diners del nostre compte bancari però els impostos impacten en totes les àrees d’una empresa: serveis, facturació, cobraments, pagaments, recursos humans i en logística, sobretot en el cas d’Andorra, on passar duanes és el nostre dia a dia. A pesar que és un import que anem a recuperar en el cas del IGI, també anem a haver de pagar-ho abans de poder deduir-ho, d’aquí, la càrrega que suposa.

Per això precisament incidim tant en què és molt important planificar i realitzar un estudi correcte de l’empresa dins de totes les opcions legals, solament així, estalviar en impostos serà el més eficient.

Terminis de declaracions del IGI i IRNR

Plazos de declaración del IGI e IRNR

Per a una gestoria pot semblar molt obvi però no tothom té clars els terminis de presentació i liquidació dels impostos IGI i IRNR. A més, si a això afegim que a Andorra portem només uns anys amb aquest tipus d’obligacions, el resultat és que: n’hi ha dubtes.

Tot i que el impost IRNR es presenta de forma trimestral, pel que fa al IGI existeixen tres terminis possibles

  • Mensual: aquest termini serà obligatori per a aquelles empreses que tinguin una xifra de negoci superior a 3.600.000€/any
  • Trimestral: per a activitats amb xifra de negoci superior a 250.000€ i inferior a 3.600.000€
  • Semestral: les que no superen els 250.000€/any de xifra de negoci

Com a norma per a les declaracions de IGI hem de tenir un llistat de factures emeses i un altre de factures rebudes. En aquest llistat comprovarem les bases imposables i el tipus de IGI aplicat separant segons els següents conceptes:

  • IGI Repercutit
  • IGI suportat importacions
  • IGI suportat operacions interiors

A més, és recomanable poder enllaçar les factures d’importacions amb el seu corresponent document de duana (DUA) ja que així tenim tot perfectament justificat i documentat, sabrem exactament que cada factura d’importació s’ha fet correctament passant per duanes i declarant pels imports correctes. No tots els programes informàtics realitzen aquest enllaç, potser algun programa ERP com el que utilitzem nosaltres a Innova Gestors és dels millors per realitzar aquesta tasca de forma correcta i sobretot, donant aquest valor afegit a la nostra gestió de comptabilitat.

Quant als formularis que s’utilitzen per a les declaracions de IGI i de IRNR es poden veure a la pàgina web de Tributs www.impostos.ad o bé, si tenim el certificat d’accés a l’oficina virtual el tràmit és molt més còmode i àgil:

  • Formularis 900 i 910, són els que s’utilitzen per declarar el IGI segons sigui règim normal o simplificat
  • Formularis 700/710, 700A/710A i 700B/710B són els formularis del IRNR

Aquests tràmits són bastant usuals en qualsevol empresa però on més sorgeixen dubtes és sobre l’aplicació o no del IRNR a les factures que rebem dels nostres proveïdors d’Espanya i França. Amb la recent signatura del conveni de doble imposició amb França i Espanya aquesta aplicació es redueix bastant però així i tot, existeixen casos en els quals el IRNR és aplicable, posem com a exemple més clar el fet de pagar un cànon de franquícia que sí està subjecte al IRNR en un 5%. Si després de llegir sobre aquests convenis, dels quals us hem parlat en aquest post, us sorgeixen dubtes, l’agència tributària andorrana ha posat a la disposició de tots, el seu servei de consultes ja que s’entén que de vegades la interpretació de les normatives depenen molt del punt de vista d’uns i d’uns altres.

Aquestes consultes es poden fer via telefònica o ben redactant un document i dipositant-ho en les seves oficines explicant la casuística i dades de l’empresa consultant. Creiem que és la millor manera de realitzar consultes ja que per aquest mitjà l’agència tributària realitza respostes amb caràcter vinculant i pot ser aprofitat per tots els obligats tributaris com a norma establerta.

En què consisteix la residència fiscal

en qué consite la residencia fiscal

No és el més habitual però a Andorra es dóna molt el cas de residir en un país, Espanya, (concretament en la població de La Seu d’Urgell) i treballar en un altre (Andorra). En aquest cas sorgeixen molts dubtes referents a la residència fiscal i el país on hem de declarar impostos.

La recentllei de l’IRPF d’Andorra estableix les normes per identificar la residència fiscal de cadascun de nosaltres. No obstant el primer a identificar són aquests quatre punts:

Permanència a Andorra durant més de 183 dies durant l’any natural.
Tenir activitats o interessos econòmics el nucli principal o la base de les quals radiquin a Andorra, de manera directa o indirecta.
Presumpció de residència fiscal quan resideix a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.
Diplomàtics andorrans a l’estranger, cònjuge i fills menors.

Però, hi ha casos en els quals aquestes quatre qüestions no resolen del tot la identificació de la residència fiscal. Si d’acord als anteriors criteris, una persona física és resident en dos estats, la situació es resol així:

Disponibilitat d’habitatge permanent: Es considerarà resident de l’estat on disposa d’un habitatge permanent. Si disposa de dos, es considerarà resident de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets.
Estat de pernoctación habitual: Si no es pot determinar on té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge habitual permanent en cap estat, es considerarà resident de l’estat on pernocta de manera habitual.
Nacionalitat: Si es pernocta de manera habitual en els dos estats o no es pernocta en cap, es considerarà resident de l’estat d’on posseeix la nacionalitat. cal dir que Andorra no permet la doble nacionalitat.

Així que, una vegada aclarit aquest punt de residència fiscal, hem de pensar on hem de fer la nostra declaració de la renda. Una cosa que per als residents a Andorra, és totalment nou, i que farem per primera vegada aquest any 2016. Tinguem molt en compte la nostra residència fiscal per fer la declaració de la nostra renda mundial. No siguem tan tècnics, renda mundial vol dir que tot el que guanyem, sigui al país que sigui, ho hem de declarar al nostre país de residència fiscal.

Ara que ja saps en què consisteix la residència fiscal, acabem amb el formulari que cal presentar

A partir d’ara, sentirem parlar molt del formulari 300 que no estan obligats a presentar els contribuents que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o la totalitat de les fonts següents:

Rendes del treball.
Rendes del capital mobiliari.
Rendes exemptes.

El termini de presentació és entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any posterior a declarar. Així que molts ànims que només falten uns mesos perquè s’acabi el termini de presentació. Si necessiteu ajuda a la vostra declaració no dubteu a contactar amb nosaltres, us ajudarem encantats.

 

Residencia cat

El que necessites saber de l’IRPF al 2016

A Andorra som novençans en temes d’impostos i potser que aquest primer any de declaració de la renda se’ns passin certs punts importants com a deduccions o fins i tot la presentació d’algun formulari.
Per això hem recopilat en un esquema una sèrie de punts que necessites saber de l’IRPF aquest primer any de declaració:

  1. Obligatorietat: No estan obligats a presentar el formulari 300 de declaració d’IRPF els contribuents que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o la totalitat de les fonts següents:
    1. Rendes del treball
    2. Rendes del capital mobiliari
    3. Rendes exemptes
  2. Règim especial per a residents sense activitat lucrativa: han de presentar el formulari 306.
  3. Residents fiscals a Andorra: només presentaran la declaració de l’IRPF a Andorra aquelles persones considerades residents fiscals. Per aclarir aquest punt, pots consultar aquest manual.
  4. Bonificacions: És la part més interessant, siguem sincers, a ningú ens agrada pagar, i si ens podem acollir a certes deduccions, millor:

-Mínim personal: 24.000€

-Mínim personal de 30.000€ de reducció a la base de tributació si es tracta d’una persona en situació d’incapacitat.

-Mínim personal de 40.000€ de reducció a la base de tributació si el cònjuge no separat o la seva parella estable no percep cap tipus de renda (renda de la base de tributació general). Aquest mínim també s’aplica si la parella percep rendes inferiors a 24.000€, si és així, la part restant que no arribi a 24.000€ la hi podrà deduir, fins a un màxim de 40.000€.

-Reducció de 750€ per cada descendent que sigui menor de 25 anys i que no tingui rendes superiors a 12.000€/any. A tenir en compte que aquesta reducció s’aplica en un 50% per a cadascun dels seus pares.

-Reducció de 750€ per cada ascendent major de 65 anys i que visquin amb l’obligat tributari (l’any que es declara) sempre que no percebin més de 12.000€/any.

-Aplicació d’un 1,5% de les reduccions per ascendent o descendent (anteriors) si es tracta de persones amb discapacitat.

-Reducció per inversió en habitatge habitual. Tenir una hipoteca sobre el nostre habitatge habitual té una reducció a la base de tributació d’un 25% de les quotes del període impositiu fins a un màxim d’1.000€.

-Reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries fins a un màxim de 5.000€ o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques (l’import que sigui menor).

-El mínim exempt de la base de l’estalvi és de 3.000€. Convé sol·licitar el certificat de rendiments al nostre banc.

Tal com hem dit, aquestes són les coses més bàsiques que s’han de tenir presents a l’hora de fer la nostra declaració d’IRPF. Poden sorgir alguns dubtes, per a això podem consultar la llei IRPF o com sempre, us convidem a fer les vostres consultes en el nostre correu de contacte.El que necessites saber de l'IRPF al 2016

Què és la doble imposició?

doble imposición

En els últims anys a Andorra s’ha dut a terme una profunda reforma del model econòmic. Hem passat de no haver de fer cap tràmit ni haver de donar comptes del que guanyem, a haver de fer una comptabilitat, pagar impostos i per si no fos poc es comencen a signar acords amb altres països per estar i ser més transparents en les nostres activitats.
Fins fa poc era molt comú veure a un autònom amb un sol compte bancari, les despeses de l’empresa i els propis estaven tots junts, els contractes laborals eren verbals en la seva majoria, les factures no ens semblaven importants i el pagament d’impostos ens sonava des de lluny ja que es feia solament als països veïns.
Podem pensar que estàvem molt millor, o no, això és una opinió de cadascú. El que sí és bo i ja posats a pagar impostos, és que existeixin els convenis de doble imposició, en què consisteixen?
Identifiquem com a doble imposició internacional a la situació que es dóna quan un mateix fet imposable és gravat en dos països diferent al mateix moment fiscal. Per promoure la inversió estrangera, els països solen establir convenis uns amb altres i d’aquesta manera coordinar la fiscalitat i lluitar contra el frau i l’evasió fiscal.
Amb aquests convenis s’estableixen una sèrie de regles que determinen com declarar els beneficis obtinguts en funció de l’origen dels mateixos i pretenen evitar que es gravin dues vegades en la mateixa persona o empresa. Per corregir la doble imposició es pot utilitzar el mètode d’exempció i el de deducció segons la procedència de les rendes.

Podem distingir entre modalitat jurídica i econòmica de la doble imposició

  • Jurídica: és aquella en la qual la tributació es produeix sobre una mateixa renda i en una mateixa persona per impostos del mateix tipus. Per exemple: els rendiments de treball obtinguts a Andorra per un resident a Espanya, es troben subjectes als dos països.
  • Econòmica: és aquella en la qual la tributació d’una renda per impostos similars es produeix en persones diferents. Per exemple: el benefici obtingut per una societat es gravarà per l’impost de societats i posteriorment el dividend distribuït tributarà per l’impost al que estigui subjecte el soci que ho percep.

Els convenis per evitar la doble imposició estan fixats per a evitar la doble imposició jurídica

Perquè aquesta es produeixi, és necessari que es compleixin les següents condicions:

  • Renda gravada per impostos comparables
  • Suportada pel mateix contribuent
  • Recau sobre la mateixa renda
  • Es produeix en el mateix període

La doble imposició jurídica internacional pot aparèixer en tres casos

  • Dos països graven a una mateixa persona per la seva renda mundial
  • Persona resident fiscal en un país però obté rendes d’un altre, la renda és gravada per tots dos països
  • Si dos països graven a la mateixa persona no resident en cap d’ells

Aquest tema és molt extens i poden donar-se molts casos i cadascun d’ells s’ha d’analitzar detalladament. No obstant, sempre és bo llegir-se el conveni amb el país que ens interessa i a partir d’aquí anar traient conclusions. El conveni més recent a Andorra és el que es va signar amb Espanya i ho podeu consultar aquí.

Asessorament comptable i fiscal

Asesoramiento contable y fiscal

Quan som propietaris d’una empresa, com a autònoms o en societat, moltes vegades no ens adonem de la importància de l’assessoria comptable i fiscal. Ho veiem com alguna cosa accessòria i en la majoria de casos, hi ha empresaris que ho consideren com a obligatori i poc útil. Les empreses se centren tant en la venda i a generar moviment econòmic, que s’obliden de com gestionar-ho i organitzar-ho.

Això, és un error molt greu, ja que gestionar els beneficis, deutes i tot l’entramat empresarial, per simple que sigui l’empresa, pot ser la clau del creixement de les organitzacions.

Tenim la típica imatge del comptable amb ulleres, estressat, entre un munt de papers i extremadament seriós. Però deixant a un costat els tòpics, dins d’aquesta professió existeixen persones que viuen i s’apassionen pel seu treball intentant que les empreses que gestionen millorin dia a dia en tots els aspectes possibles, però sobretot, tractant que la part burocràtica de la mateixa estigui perfecta. Aquests són els 5 punts clau d’una bona assessoria:

  1. La comptabilitat sempre ha d’estar al dia per poder tenir present un bon control de tresoreria
  2. Les factures han de ser correctes, amb l’aplicació d’impostos que correspongui
  3. L’arxiu hauria de ser impecable. Cada cosa en el seu lloc!
  4. Impostos al dia, ben calculats i presentats en els terminis establerts
  5. Pagament de nòmines puntuals i control de les relacions laborals

Un assessor empresarial s’hauria d’encarregar que es compleixin els objectius de la comptabilitat. Amb una comptabilitat clara i real, la declaració d’impostos és fiable i els informes posteriors permeten treure conclusions a l’hora de prendre decisions.

Per això, un assessorament comptable i fiscal és bàsic en tota empresa, mereixent la mateixa importància que altres departaments interns.

Prevenir la evasió fiscal

evitar el fraude fiscal

Què penses quan es parla d’evasió fiscal? Segurament en grans fortunes, famosos, polítics i màfies vàries. Però gens més lluny de la realitat, l’evasió fiscal és una cosa tan simple com ocultar béns o ingressos per pagar menys impostos. I això, el que més el que menys ho ha viscut molt d’a prop, des de la típica factura del lampista que ve a casa i li diem que no ens cobri l’IVA fins a, i això dol, grans fortunes amagades en paradisos fiscals. Tots dos extrems són vàlids quan parlem d’evasió fiscal.

Com evitar l’evasió fiscal

Històricament sempre s’ha parlat sobre com evitar l’evasió fiscal amb mesures que cada vegada pretenen ser més dures, sobretot com més gran sigui el frau. L’acció més comuna que estableixen els diferents països és la penalització amb presó o, en el cas d’Estats Units es donen penes de cadena perpètua.

Els governs, implementen sistemes de transparència i informació buscant així, recuperar la confiança dels contribuents. D’aquesta manera els ciutadans (ja que paguem impostos) hauríem de conèixer en què s’inverteixen els nostres diners. Sí que és cert, sobretot en el cas d’Espanya que ens costi molt confiar, sobretot quan veiem als mateixos polítics i personatges varis com a pioners i al capdavant del frau fiscal. Ens dol als ciutadans del carrer, pagar impostos (que no són pocs) perquè, els que més tenen no paguin i fins i tot es quedin el que és de tots. Això és així, ni més ni menys.
Però, no perquè existeixi gent que autora de tals delictes, anirem nosaltres a cometre’ls i fins i tot aprovar-los. Hauríem de poder confiar en un sistema legal que ens protegeixi a tots i si paguem impostos que sigui pel ben comú. És per això que existeixen cada vegada més mesures per evitar el frau fiscal i cada vegada més mesures de transparència perquè els ciutadans estiguem informats sobre la destinació dels nostres pagaments fiscals.

L’evasió fiscal i la doble imposició

Quan es parla d’evasió fiscal entre països se’ns va la imaginació al trasllat de les grans fortunes cap a entitats bancàries en països considerats com a paradisos fiscals i sobretot és en aquest tema en el qual el govern ha establert més normatives de control. Com a exemple tenim l’evasió fiscal i la doble imposició entre països. Com eludir l’evasió fiscal en transaccions entre països? Amb els convenis de doble imposició que el que estableixen entre uns altres és el lloc on tributen les diferents rendes obtingudes, en quins percentatges i sobretot, i no per això menys important, s’estableixen acords d’intercanvi d’informació fiscal entre aquests països.

Però, de totes les mesures de control per evitar l’evasió fiscal la que més s’hauria d’implementar és la de consciència tributària, és a dir, aquella en què es tracta de “educar” a la població de la importància del deure fiscal. S’hauria d’inculcar a les escoles a primera edat i també mitjançant actes publicitaris ressaltant els valors i beneficis que dóna l’Estat quan els seus ciutadans col·laboren en el pagament d’impostos per poder donar serveis tals com a salut, seguretat, justícia i educació entre d’altres.

Almenys, que els nostres pagaments d’IRPF, IVA/*IGI, imposat de societats i altres, serveixi pel bé d’una societat millor.

IRPF Andorra: Quant pagarem

Durant aquest any 2015 va entrar en vigor la llei de l’IRPF a Andorra cusi que a molts ha posat nerviosos, a uns altres ha enfadat i uns altres no obstant això ni tan sols s’han assabentat…
Deia Toni Marti, així com diverses institucions andorranes, que aquesta llei afectarà a molt poques persones i la majoria de nosaltres no ho notaria ni a la butxaca ni en les nostres obligacions formals de paperassa o altra. Això, cadascun ho veurà reflectit a la seva nòmina, als seus guanys empresarials o a qualsevol ingrés extra que hagi de declarar.
No obstant això, cert és que existeixen moltes confusions de concepte en referència a l’IRPF i això li passa sobretot a empresaris i persones que a part d’una nòmina tenen estalvis i han rebut cartes dels bancs avisant de la franquícia dels famosos 3.000€. Uns altres, per referència amb Espanya alguna cosa saben ja del tema encara que confonen percentatges i forma de procedir.
Hem realitzat el següent esquema per resumir al màxim les obligacions que tenim en referència a aquest impost:

Dins d’aquest esquema hi ha diversos conceptes sobre els quals incidir. IRPF Andorra:

AE: Rendes activitats econòmiques, són les que obté una persona física propietària del seu propi comerç o el salari d’un administrador d’una societat per exemple.

CI: Rendes cabdal immobiliari són els rendiments obtinguts dels lloguers d’immobles.

I quines deduccions tenim de tots aquests guanys? Com anem a poder tributar menys?

1. Tots tenim un mínim personal exempt de 24.000€ sobre els quals no tributarem.
2. Si tenim fills menors de 25 anys, aquests també dedueixen en 750€ cadascun però ull, que aquí deduïm la meitat de l’import. És a dir, el 50% d’aquesta deducció correspon al pare i l’altre 50% a la mare. En aquest cas també hem d’assegurar-nos que les seves rendes anuals no superin els 12.000€.
3. Les persones que tinguin a càrrec ascendents majors de 65 anys i amb ingressos menors de 12.000€/any també tenen una deducció de 750€ sobe la base de tributació.
4. La reducció sobre habitatge habitual serà d’un 25% sobre les quantitats satisfetes per adquisició o si escau sobre les quotes i despeses associades al préstec. El màxim a deduir serà de 1000€.
5. I quant als plans de pensions el màxim que ens podrem deduir són 5.000€ o si és menor, l’import que resulta d’aplicar el 30% al rendiment net del treball i activitats econòmiques.

A partir d’aquí ja hi haurà casos molt particulars de persones el cònjuge de les quals no treballa (motiu pel qual podrem deduir), persones que es fan càrrec dels seus fills al 100%…etc.

A un altre moment farem una explicació de la base de liquidació de l’estalvi i esmentarem més detalladament les deduccions que tinguin lloc en cada cas.

Per tot la resta, dir que les deduccions no són meravelloses però tot ajuda perquè puguem estalviar en el nostre pagament d’IRPF l’any que ve.

Pla de pensions o de jubilació: quin escollir

Sovint quan pensem en el nostre futur pensem a fer-nos un pla de pensions o jubilació però no sabem les diferències entre tots dos productes. Avui us ensenyem les diferències principals perquè pugueu triar entre un o un altre, sobretot ara que a Andorra, ambdues figures estan subjectes de diferent manera a l’IRPF.
-Els plans de pensions són una assegurança i poden ser de renda fixa, variable o mixta. A més no són rescatables excepte casos molt concrets tals com a desocupació justificada, trasllat de residència fora d’Andorra, o defunció (en aquest cas els diners seran per als hereus legals). Les aportacions a plans de pensions suposen cert risc però desgraven fiscalment segons aquests requisits:

L’objecte exclusiu del pla de pensions ha de ser una prestació complementària al moment de la jubilació, defunció o incapacitat.
La jubilació ha de ser la principal contingència coberta per aquest pla de pensions, això és així sempre que la provisió matemàtica corresponent a la contingència de jubilació és, almenys, el triple del sumatori de les aportacions o cosines corresponents a les contingències de defunció i invalidesa.
L’entitat amb la qual es contracti ha de ser una entitat financera o asseguradora constituïda conforme al dret andorrà o ben estrangera autoritzada per realitzar l’activitat financera o asseguradora al Principat d’Andorra.

-Els plans de jubilació són uns productes financers que ens permeten poder disposar dels diners a qualsevol moment (rescat) encara que tenen menys rendibilitat que un pla de pensions. L’aportació a plans de jubilació no desgrava fiscalment però a canvi suposa menys risc. El seu tractament fiscal es produeix en finalitzar el mateix ja que es consideren rendiments del treball.

 

Hucha

Tot això ens pot sonar a xinès quan nostra entitat asseguradora o financera ens ofereix algun d’aquests productes així que anem a resumir-los en un esquema perquè tinguem clar si ens convé un o un altre:

plapensionscomparatiu_opt

Contracta un Pla de Pensions si:

1. Vols pagar menys d’IRPF ara i al seu venciment tributaràs per la renda percebuda
2. És diners que no tens pensat utilitzar (no necessites liquiditat)
3. Vols anar fent aportacions en funció del que vas guanyant (a manera d’inversió)

Contracta un Pla de Jubilació si:

1. És diners que pots necessitar a qualsevol moment i puguis necessitar utilitzar el rescat
2. No t’importa massa gaudir de les deduccions en els pagaments d’IRPF ara ja que al seu venciment tributaràs solament pels interessos generats (Capital menys quotes aportades)
3. Prefereixes tenir seguretat sobre els teus diners, sense riscos però menor rendibilitat (estalvi)

I finalment una recomanació de percentatges de renda variable o fixa segons edats, per als plans de pensions:

Com sempre, si encara teniu dubtes, podeu contactar-nos per email i encantats us ajudarem amb la vostra consulta:[email protected]