Criteris per determinar si un país és paradís fiscal

Davant la qüestió d’establir els criteris per determinar si un país és paradís fiscal o no ens encantaria poder contestar de forma clara i concisa, però existeixen tantes discrepàncies sobre aquest tema entre les organitzacions involucrades que es fa necessari comentar-les una a una.

En efecte: cada organització compta amb un criteri propi per determinar quan un país és considerat un paradís fiscal i quan no. Així, i abans d’aprofundir entre els quatre organismes i països que ens concerneixen, et deixem amb alguna de les sorpreses que et vas a trobar al llarg de l’article: per a l’OCDE solament hi ha dos paradisos fiscals al món, per a la Xarxa de Justícia Fiscal hi ha 73 i per a Espanya, curiosament, Suïssa no ho és malgrat els escàndols polítics que relacionen el diner negre amb els bancs helvètics.

Organismes a considerar:

Cada nació considera que un país és un paradís fiscal d’acord als seus propis criteris en els quals, encara que en el fons s’assemblen als d’altres països, no deixa d’haver-hi diferències significatives. Salvant els països que no ens concerneixen, parlarem de les ja esmentades OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i Xarxa de Justícia Fiscal (també coneguda com Tax Justice Network), així com de la Unió Europea en general i Espanya en particular.

OCDE

Una jurisdicció serà considerada com a paradís fiscal sobre la base de quatre conceptes bàsics:

  • Impostos directes

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic reconeix que cada jurisdicció té el dret de decidir si s’imposen aquests impostos o no. Si no s’estableixen, es pren com a paradís fiscal. Si sí que s’imposen, no ho serà. En canvi, si existeixen una sèrie dels anomenats “impostos indirectes” es fa necessari atendre als altres tres criteris.

  • Transparència

La jurisdicció proporciona dades fiscals de l’empresa, organització, entitat o persona jurídica que fiscalitza al seu territori? Si hi ha cooperació i existeix transparència, aquesta jurisdicció no és considerada paradís fiscal. Si en canvi hi ha informació oculta, es posen traves o no es pot comptar amb tota la documentació, sí que es pren com a tal.

  • Lleis que marquen l’intercanvi d’informació

Hi ha països i jurisdiccions amb lleis molt severes que impedeixen l’intercanvi entre països d’informació sobre els contribuents que estan prenent avantatge dels baixos impostos. Si es dóna aquesta legislació, la jurisdicció és considerada com a paradís fiscal.

  • Rebaixes impositives als no residents

Si els no residents s’estan beneficiant de les rebaixes impositives d’una jurisdicció malgrat no estar desenvolupant una activitat al país, llavors aquest és considerat com a paradís fiscal.

Així doncs, el secretisme i la falta de col·laboració amb les agències tributàries d’altres països és el que determina a grans trets l’estar inclòs o no en aquesta llista. Els avantatges fiscals, els nivells de tributació i els acords bilaterals entre empreses i estat no són tinguts en compte.

En general, veient aquesta informació podríem suposar que l’OCDE tindrà una llista molt llarga de països en la seva llista de paradisos fiscals, però gens més lluny de la realitat.

Per salvar les regles de transparència i secretisme entre països, aquests estableixen acords bilaterals amb altres països o jurisdiccions que solament concerneixen al país o jurisdicció en si, de manera que no es consideren paradís fiscal la una a l’altra. Aquests acords, lògicament, solen donar-se amb països petits, jurisdiccions de no molts habitants o aquelles que ja són considerades paradisos fiscals.

A causa d’aquests acords bilaterals, l’OCDE va haver de reduir el seu últim llistat de paradisos fiscals a una quantitat irrisoria de dues petites illes en el Pacífic, cridades Nauru i Niue.

Unió Europea

A mitjan 2015 la Unió Europea va confeccionar un llistat de paradisos fiscals provisional que culminarà al llarg de l’any 2017, quan es farà pública una nova llista negra. Els criteris a seguir es porten en secret i no seran de domini públic fins que es publiqui aquesta llista.

La llista de 2015 es basava en una única regla:

Una jurisdicció o país serà paradís fiscal si està considerat com a tal per deu membres diferents.

Així doncs, gràcies als acords bilaterals existents per sortir de la llista de l’OCDE països com Suïssa no són considerats paradisos fiscals per la UE. Quatre dels països de la llista original estaven situats a Europa: Liechtenstein, Mònaco, Andorra i l’illa de Guernsey, pertanyent al Regne Unit.

Xarxa de Justícia Fiscal

És, sens dubte, l’entitat més activa en la lluita contra el frau fiscal. Per a ella, un país o jurisdicció és paradís fiscal si el seu marc legal compleix amb les següents peculiaritats:

Tributació nul·la o molt baixa.
Avantatges fiscals pels no residents, sense la necessitat de justificar una activitat econòmica real.
Traves a la cooperació amb altres administracions tributàries.
Falta de transparència: per llei, s’impossibilita la identificació d’entitats registrades, dels seus titulars i dels propietaris dels actius.

Per a la Xarxa de Justícia Fiscal hi ha 73 paradisos fiscals al món, entre els quals s’explica a Suïssa, que no apareix ni en l’OCDE, ni en la UE ni en, com veurem ara, Espanya.

Espanya

A Espanya no existeixen criteris genèrics sòlids per a la confecció de la llista. Un dels requisits per no aparèixer en ella és que se signin acords d’intercanvi d’informació tributària i per evitar la doble imposició amb clàusula d’intercanvi d’informació.

Així, en els últims mesos la llista ha anat reduint-se en nombre gràcies als convenis de doble imposició, que eximeixen a països com Luxemburg, Panamà, Andorra o els Emirats Àrabs de constar en la llista negra espanyola.

Conclusió

La falta d’acords entre els diferents organismes i països dificulta molt la lluita contra el frau fiscal, que es veu beneficiat dels acords bilaterals entre empreses i països, moltes vegades amb un rerefons comercial lucratiu per a ambdues parts.

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep informació en exclusiva

Informació bàsica sobre protecció de dades:

Responsable: Innova Gestors SL
Finalitat: respondre al missatge que ens enviïs a través d’aquest formulari (fàcil, veritat?).
Legitimació: el teu consentiment que vols comunicar-te amb nosaltres.
Destinataris: les teves dades seran guardades en Raiola Networks, el proveïdor d’email i hosting, i que també compleix amb el RGPD
Drets: evidentment tens dret, entre d’altres, a accedir, rectificar, limitar i suprimir les teves dades.
Informació addicional: Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades en la Política de Privadesa.