fbpx

7 claves para triunfar con tu empresa

En España se abren unas 96.000 empresas al año de las cuales un 80% no sobreviven a su primer año. Con estos datos a ver quien es el “guapo” que se atreve a emprender. Porque sí, suena bonito hablar de emprendimiento, de valentía y de éxito. Pero, quien te habla de la cruda realidad? Nadie. Hasta a Google le gustan más los mensajes positivos, así que, sin ánimos de echar atrás a algún emprendedor, te vamos a dar las 7 claves para que triunfes con tu empresa o al menos, sepas el camino.

¿Cómo puedo superar al año de vida de mi nueva empresa?

Seguramente que si has pensado en emprender, has hecho números, previsiones y hasta predicciones del futuro que te espera:

1. Plan de ingresos de los 5 primeros años. Lo normal es que vayan aumentando a un ritmo constante hasta estabilizarse. Lo bueno es que puedas coger un par de empresas de tu sector como referencia y a partir te hagas a la idea del crecimiento que puedes obtener tú, lo adaptas a tu mercado y así como mínimo tienes una base de cálculo. Si no estás seguro no te lances, sigue trabajando en ello hasta dar con una fórmula con la que te sientas seguro.

2. Plan de gastos. Imprescindible que lo hagas, incluye todo y no te olvides de hacer una previsión extra de un 15% para imprevistos, nunca se sabe 🙂

3. Salarios. No hay empresa que se sustente sin contar con buena mano de obra, cuídala, elige bien, no siempre es fácil a la primera, pero un empleado contento es una empresa feliz y por tanto, las cosas te irán mejor

4. Madera de empresario/a: Hay gente que heredan la empresa familiar o como tienen mucho van arriesgando su capital, no cuidan los pequeños detalles ni imprevistos. Cuidado, ser empresario se aprende, pero también hay que llevarlo por dentro. Un empresario ha de tener la cabeza bien amueblada, moverse como pez en el agua en el sector en el que quiere estar y sobre todo tener alta capacidad de negociación y análisis de negocio.

5. Adaptación al cambio: posiblemente tener una empresa no es lo mismo que lo que te habías imaginado, surgen imprevistos e incluso a veces las cosas siguen un ritmo diferente. Para bien y para mal.

6. Sé honesto contigo mismo y con tus clientes. Valora tus servicios/productos como sea más coherente y justo, no te dejes llevar, di siempre la verdad, no intentes vender algo que no hace falta o que esté por encima de las necesidades de tu cliente. Eso se nota. Crear un vínculo fuerte de venta es primordial para que la empresa exista por sí misma, las recomendaciones son muy importantes, la prueba social… Si lo haces bien, no te hará falta pagar publicidad. Piénsalo.

7. Disfruta. Disfruta con tu empresa, con tu trabajo, con tu día a día... habrá picos de euforia total, otros de pesimismo absoluto. Intenta acordarte que siempre hay que encontrar el equilibrio, no te olvides de tu vida personal y trabaja con pasión y confianza. Estos son los ingredientes principales de una empresa de éxito más allá de la economía.

La clave principal para el éxito de tu empresa

La realidad empresarial es una gran parte lo que refleja tu personalidad. Deja fluir tu verdadero yo, no interpretes un papel. Sé tú mismo aunque suene a tópico. Cuando tus valores se ven reflejados en tu día a día, lo que transmites hacia afuera es mucho más grande que tu empresa en sí. Ser empresario es algo más que ganar dinero, es crear algo tan grande emocionalmente, que no te importe madrugar para ir al trabajo. Es crear equipo, convivencia y transmitir hacia afuera lo que te gustaría obtener dentro.

Más allá de datos económicos, lo que es verdaderamente importante al emprender es hacerlo de corazón, que no se nos suba a la cabeza el éxito y pensar siempre con honestidad hacia nosotros mismos. Los resultados quedan de tu mano y dependen de ti 🙂

Una persona física pot facturar?

Una persona física pot facturar? És la pregunta del milió últimament, més concretament des que la crisi va castigar l’economia de les persones, i els que ens dediquem a feines d’assessorament i gestoria ho sabem bé, donada la insistència de la qüestió entre els clients. Durant aquest temps se n’han fet molts debats, però al final mai ens posem d’acord i encara menys per aportar informació i aclarir dubtes que generen noves preguntes que gairebé ningú pot resoldre.

Probablement el problema és que els organismes oficials no proporcionen prou informació al respecte i, sobretot, en la poca claredat que mostren aquests documents, que no estan fets per a la seva fàcil interpretació i comprensió. Tot i així, per sort o per desgràcia ens trobem en una etapa en la qual la informació no deixa de fluir i hi ha respostes per a tot; però això no vol dir que les solucions que es donen siguin reals, positives o adequades.

Des d’Innova Gestors, volem fer un esforç per aportar una mica de transparència sobre aquest assumpte que, com dèiem, afecta moltes persones i no és precisament senzill. En aquest post t’explicarem si pots o no facturar com una persona física, si en el teu cas et convindria o no donar-te d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms o si et queda alguna alternativa més econòmica.

Finalment, també et parlarem de les possibles conseqüències que tindria traspassar la fina línia que separa allò que és legal del que no ho és si t’endinses en l’economia submergida. Si has arribat fins aquí, és perquè t’interessa aquest tema, així que t’oferirem respostes.

L’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms com a solució

Si la pregunta és només si una persona física pot facturar, la resposta pot ser bastant òbvia, ja que els treballadors autònoms són persones físiques, ja que no compten amb el CIF per identificar-se com a empresa. Donar-se d’altra al RETA, el Règim Especial de Treballadors Autònoms, és una solució que et permetrà oblidar-te de les conseqüències de facturar sense ser autònom.

Tot i així, fer aquest pas suposa unes despeses a les quals no tothom pot fer-hi front i que haurien d’abonar-se en matèria de quotes a la Tresoreria General de la Seguretat Social, a part dels impostos pertinents amb cada facturació. En aquest cas existeix l’opció de facturar com a persona física i sense ser autònom, tot i que el cert és que és una possibilitat realment delicada, ja que, en cas de dur-se a terme fora de la legalitat, podria derivar a les conseqüències esmentades.

L’alternativa a l’Autònom

Quina és la solució? Efectivament, crear factures quan es realitzin determinades tasques. Però, com puc facturar com a persona física sense enfrontar-me a cap tipus de sanció? ¿Aquí venen els obstacles, ja que la llei és molt clara respecte a això i assenyala que únicament poden facturar sense estar donades d’alta aquelles persones que realitzin treballs de manera puntual, els quals no han de superar, de cap manera el salari mínim interprofessional, que en aquest cas ascendeix fins als 707.60 euros a Espanya, durant el 2017.

En quin moment un treball passa de ser puntual a ser habitual? Això per desgràcia, queda únicament al criteri d’Hisenda i de l’Agència Tributària; tot i així, el que sí que podem assegurar-te és que no has de fer moltes factures de manera freqüent, ni amb una continuïtat mensual, perquè en aquest cas començaries a despertar sospites -que a més estaran perfectament basades- i t’enfrontaries a les investigacions corresponents.

A més de tot això, també has d’estar donat d’alta a Hisenda per poder facturar de manera legal. La part positiva d’aquest tema és que es tracta d’un tràmit en el qual no hauràs de suportar cap tipus de cost, així que si compleixes amb els requisits que acabem de mencionar i t’estàs plantejant la idea, podria animar-te a fer-ho sense cap tipus de problema respecte a les altes i als organismes.

Obligacions tributàries a l’hora de facturar

Això sí, no ser autònom, empresari ni treballador per compte d’altri no vol dir que no tinguis la responsabilitat de complir amb certes obligacions tributàries que ha de suportar tota aquella persona que realitzi una factura. Hauràs de fer-te càrrec de l’IVA derivat de la teva feina i descomptar l’IRPF del preu final perquè el client ho ingressi al teu compte, sempre que aquest no sigui una empresa o una persona física, que llavors en aquest cas l’últim impost no és exigible.

Conseqüències i perills de facturar com a persona física

Les conseqüències i els perills de facturar com a persona física sense ser autònom estan bastant clars, raó per la qual no s’accepten els dubtes o la ignorància com a excusa. Si, al contrari del que hem assenyalat, algú decideix facturar tot i superar el SMI o fent-ho de manera habitual i continuada encara que no el superi, el més probable és que més aviat o més tard acabi sent investigat per Hisenda.

El resultat d’aquestes investigacions no acostuma a ser agradable per ningú, ja que amb freqüència deriva en sancions que van des de pagar les quotes i impostos que no s’hagin abonat fins a la data, fins a importants xifres en concepte de sanció.

Des d’Innova Gestors podem ajudar-te a evitar que cometis algun d’aquest tipus d’infracció amb el millor assessorament possible, una tasca que està basada en la nostra gran experiència a Espanya i Andorra, estats on fa anys que treballem com a assessors fiscals, financers i comptables, i d’on tenim un gran nombre de clients que ja s’han sentit recolzats pels nostres coneixements.

Com hem d’actuar quan no ens paguen una factura

Cómo actuar cuándo no nos pagan una factura

Ens pot passar a tots: empreses més petites, més grans, o autònoms que treballen de manera freelancee. Tots en alguna ocasió ens hem vist en la incòmoda posició de no saber com actuar quan no ens paguen una factura. Ja sabem que aquestes situacions són desagradables, però és encara més desagradable no cobrar per un treball que has realitzat i en el que hi has invertit temps i esforç. Generalment s’intenta fer de la millor manera possible, tot i que alguns cops el client no ens ho facilita.

En aquests casos el millor que podem fer és prendre’ns-ho amb calma i recórrer a tàctiques que ens asseguren que acabarem cobrant el que ens correspon. Sempre hi ha vàries fases escalonades a les que recórrer quan no ens paguen una factura i el més normal és seguir-les totes amb tranquil·litat i, sobretot, amb la seguretat que al final passarà el que ha de passar: que es faci justícia i es cobrin les quantitats corresponents.

A l’hora de la veritat, el moment en què ens adonem que el fet que no ens hagin pagat dita factura no es qüestió de demora ni un retràs, el primer que hem de fer, per desagradable que pugui ser, és contactar amb el client, ja que pot ser un oblit o una confusió i en aquests casos és fàcil de solucionar. Els passos posteriors arriben quan tot el que hem fet anteriorment no ha tingut efecte: recórrer a la justícia o a tercers no agrada, però que a vegades és inevitable. 

Reclamació del pagament del deute

Com és evident, el primer que s’ha de fer quan no es rep el pagament d’una factura, es reclamar-lo. Per absurd i obvi que pugui semblar, a la pràctica no sempre és duu a terme aquesta opció, ja que s’espera que sigui el client el que prengui la iniciativa de pagar i es deixa passar el temps, però això passa molt poques vegades. Aquell que té el costum de no pagar, no té miraments per fer-ho tantes vegades com pugui.

La bona fe és essencial ja que en el món empresarial sempre serà millor tindre bones relacions amb clients i proveïdors, però això no vol dir que s’hagi d’associar qualsevol situació amb la infinita bondat humana. És ben cert que el fet de no cobrar una factura pot ser fruit de l’oblit, però quan no ens paguen no hem de pensar per costum que és així i deixar correr el temps en contra nostre.

Contactar amb el client que no ens paga

Això no és sinònim de crear situacions incòmodes, però sí que ho és reclamar el que ens pertany. El primer pas a dur a terme per fer la reclamació, com és obvi, serà contactar amb el client que no ens paga la factura, i fer-ho tranquil·lament i sense alterar-nos. És tan senzill com tindre en compte en tot moment que la raó està del nostre cantó, motiu pel qual no ens caldrà entrar en cap discussió.

Per altra banda, sempre és positiu valorar quin és el millor mitjà de comunicació per establir amb el client. Normalment, el més habitual és establir les converses a través de la mateixa via que s’ha utilitzat per tractar els negocis entre les dues parts, i si això  no resulta, canviar de via i inclús reunir-nos personalment amb ell.

Contactar amb tercers

Per desgràcia, aquests mètodes no sempre són efectius, i és llavors quan és recomanable posar-se en contacte amb tercers. Normalment se sol recórrer a empreses de cobrament de morosos o a algun advocat que ens pugui aconsellar sobre com actuar. Tot això abans de recórrer, com a últim recurs, a la justícia on també necessitaríem l’assessorament dels advocats.

El procediment monitori

El procediment monitori és un procediment judicial relativament ràpid pensat expressament per als casos en que no cobrem una factura. Un cop hem intentat totes les tècniques anteriors i que no han estat efectives, tal com explicàvem, podem recórrer a la justícia per solucionar-ho.

Aquesta solució és senzilla i no s’allargarà més de 8 mesos -per això ho hem definit com relativament ràpid, ja que en altres tipus de processos la justícia s’allarga més- i a més, no necessitaràs advocats i només hauràs d’abonar 100 euros de taxa judicial més un altre import en variables en cas que el deute superi els 2000. En cas contrari seria completament gratuït.

Per dur-lo a terme, hauràs d’omplir la impressió corresponent a aquests processos i aportar proves com les factures, correus electrònics o qualsevol tipus d’impagament per part del client, a part de les seves dades i la teva firma. Un cop omplerta i entregada la reclamació se li farà arribar al client. Aquest podrà pagar o bé oposar-s’hi, que en aquest cas el procediment passarà a mans del jutge, qui resoldrà l’assumpte.

En aquests casos no hi ha un límit en les quantitats del deute i sempre es resol amb un resultat positiu per la persona o entitat que ha presentat el procés. De totes maneres, si t’ha quedat algun dubte al respecte, pots comptar amb professionals experts en la matèria com nosaltres; a Innova Gestors tenim una gran experiència en assumptes d’assessoria fiscal i comptable i treballem tant a Espanya com a Andorra. Podríem ajudar-te des de qualsevol d’aquests països. Compta amb nosaltres i ens posarem al teu servei amb tota confiança.

Quan no és necessari fer comptabilitat

Cuándo no es necesario hacer contabilidad

Lamentem dir-te que la pregunta té trampa, doncs a Andorra, país amb una legislació jove i fresca, sempre és necessari fer la comptabilitat davant una activitat econòmica. Tens una empresa? Formes part d’una societat mercantil? Estàs donat d’alta com a autònom? En qualsevol cas et toca passar per la pedra.

Això sí: hi ha diferents maneres de fer-la i les obligacions no coincideixen en tots els casos. És lògic, no? No és el mateix facturar 60.000€ a l’any que 3.000.000. Amb aquest article pretenem mostrar-te les teves obligacions quant a la comptabilitat a Andorra, en funció del volum de diners i el tipus de persona jurídica que siguis.

Qui ha de fer-la? Què ha de fer?

Com hem dit, tota persona que exerceixi una activitat professional, les societats mercantils, els empresaris i qualsevol ens que dugui a terme una activitat econòmica o professional, tingui identitat jurídica o no.

Pel que fa sobre com fer la comptabilitat al nostre petit país, el procés consta de tres passos:

  1. Comptabilitat dels comptes anuals.
  2. Dipòsit de la comptabilitat en el registre.
  3. Càlcul de la Base Imposable.

El primer és ineludible (encara que el procés té una única excepció que veurem després), com ja s’ha explicat. El segon no és sempre obligatori i el tercer es podrà fer de dues formes: directa o objectiva.

Com presentar els comptes anuals

El punt 1 anterior es fa amb tres models: el normal, l’abreujat i el simplificat.

  • El model normal es caracteritza per tenir un balanç estàndard, declaració de pèrdues i guanys, canvis de patrimoni net, fluxos d’efectiu i una memòria.
  • El model abreujat és similar al normal, però el balanç, les pèrdues i els guanys, els canvis en el patrimoni la memòria es presenten de forma abreujada.
  • El model simplificat segueix els passos de l’anterior i consta únicament d’un balanç simplificat, d’una declaració simplificada de pèrdues i guanys i de notes explicatives en lloc d’una memòria.

Dit això, explicarem les obligacions de cada ens pel que fa als punts 1, 2 i 3 anteriors.

Comptabilitat per a societats mercantils

El primer que has de veure és si anualment la societat ingressa menys de 600.000€. En tal cas, la comptabilitat anual s’ha de realitzar amb un model simplificat. El dipòsit de la comptabilitat en el registre és obligatori i el càlcul de la Base Imposable es fa de forma directa o objectiva, en funció de si es compleixen certs requisits preestablerts.

Suposem ara que la societat té uns ingressos anuals superiors als 600.000€ i que, a més, no es compleixen durant dos anys consecutius dos de les següents tres premisses:

  • Partides en actiu menors a 3.600.000€.
  • El nombre de treballadors no supera els 25.
  • Els ingressos superen els 6.000.000.

Llavors, la societat haurà de tirar del model abreujat, fer el dipòsit en el registre de forma obligatòria i el càlcul de la Base Imposable de forma directa.

En el cas que es compleixin durant dos anys seguits dos de les tres premisses anteriors (i, evidentment, la societat ingressi més de 600.000€) haurà de fer exactament el mateix, amb l’única diferència que el model a presentar serà el normal en comptes de l’abreujat.

Comptabilitat per a autònoms, empresaris i altres ens que exerceixin alguna activitat econòmica o professional

Si els ingressos són inferiors als 150.000€ anuals no farà falta que presenti cap model per a la comptabilitat anual i, per tant, que la dipositi en el registre. Bastarà amb una declaració jurada i amb calcular la Base Imposable de forma directa o objectiva, segons certs requisits. Des de l’any 2015 ja no cal dipositar la declaració jurada al registre.

Si són superiors als 150.000€ però inferiors a 600.000 haurà de presentar el model simplificat i fer el dipòsit, a més del càlcul de la Base Imposable sota les mateixes premisses: directa o objectiva en funció d’alguns requisits.

I si en aquest cas els ingressos superen els 600.000€ anuals? Doncs es donen exactament les mateixes particularitats que per a les societats, és a dir: en funció de si es compleixen o no dues dels tres requisits esmentats durant dos anys seguits caldrà tirar mà d’un model o un altre, fer el dipòsit sí o sí i el càlcul de la Base Imposable de forma directa.

Esperem haver-te ajudat a saber què model necessites presentar i la resta de factors a l’hora de realitzar la comptabilitat a Andorra. Si necessites ajuda amb ella, no dubtis a posar-te en contacte amb Innova Gestors, la nostra assessoria especialitzada al país pirinenc.

Diposit comptes

Cinc punts bàsics d’un informe comptable

Cinco puntos básicos de un informe contable

Pels comptables o financers, ens resulta més que evident que un informe comptable és útil i essencial en els negocis. Però, aquells que fan la comptabilitat simplement per ser d’obligat compliment, no tenen clar per a què els pot servir realitzar-la, ni l’informe que la seva assessoria li prepara amb certa periodicitat.

Un informe comptable ha de servir per mostrar la imatge fidel de l’empresa, és a dir si aquesta presenta un benefici evident o per contra la seva activitat simplement li permet pagar despeses sense aportar un benefici extra a final d’any. A més, també s’ha de realitzar una anàlisi de com afecta la marxa de l’empresa a la tresoreria de la mateixa, en definitiva, els diners que tenim disponible a cada moment i el que ens queda després dels pagaments.

Què pot fer la comptabilitat pel meu negoci? Doncs si sabem interpretar els resultats o ens els expliquen correctament, podem entendre molt millor la marxa del nostre negoci, saber exactament quins són les dates en les quals guanyem més (no precisament les de més facturació), i sobretot podem tenir una “fotografia” en temps real de tot el que comporta l’empresa.

És molt recomanable realitzar un tancament mensual de la comptabilitat

Amb això guanyem fiabilitat i exactitud en cada informe. Els punts que s’han d’analitzar són els següents:

  1. Tresoreria: és evident que un negoci s’obre amb la finalitat de guanyar diners, per això, el primer que s’ha d’analitzar és quant diners tenim disponible, ja sigui per poder utilitzar-ho immediatament o bé per deixar-ho en el compte corrent. L’ideal és que tanquem cada mes sabent els diners que teníem en el tancament anterior i el que tenim actualment.
  2. Vendes: no per molt facturar avancem més en el nostre negoci però si sabem calcular els nostres marges correctament, una major facturació ens va a proporcionar més benefici, segur. Analitza sempre la teva facturació i així podràs saber els teus mesos més forts i els que no.
  3. Control de pagaments i cobraments: una vegada que fas la venda, la primera preocupació serà cobrar-la. Excepte si cobres al comptat, sempre tindrem un saldo pendent de cobrament que s’ha d’analitzar, doncs solament quan això es produeix, fem un ingrés real en la tresoreria.
  4. Variacions de estoc: sabem perfectament que les empreses no fan recompte del estoc físicament cada mes, fins i tot hi ha moltes que no el recompten cada any, cosa que és molt pitjor. El que realment és recomanable és disposar d’un programa informàtic que ens faci aquesta tasca per saber un valor de variació mensual. No obstant això, el recompte físic és necessari una vegada a l’any com a mínim, així podrem saber si tota la gestió s’ha realitzat correctament, detectar furts, extraviats o deterioracions.
  5. Endeutament: aquesta terrible paraula de la qual ningú vol saber. Personalment recomano comptar amb assessorament a l’hora de demanar qualsevol tipus de préstec o pòlissa ja que els bancs ens parlen en termes complexos i no sempre ens expliquen tot amb exactitud. D’altra banda, fer una bona negociació amb els nostres clients quant als cobraments és vital per tenir les nostres finances sanejades.
  6. Risc cartera clients: en tots els sectors hi ha clients que es retarden en els pagaments i fins i tot alguns als quals ens costa més d’un any cobrar-los. Per això, tenir un perfecte control de qui ens ha de ens ajudarà a estar tranquils i saber quan i com reclamar. L’assessor comptable hauria de treure un llistat de les factures pendents de cobrament per analitzar si cal o no reclamar els deutes d’alguna altra manera.
  7. Despeses de personal: saber el que suposa de despesa el nostre personal i veure l’evolució és molt important així com també ho és, avaluar si la despesa de personal es correspon amb el de les vendes i beneficis.
  8. Benefici o pèrdua: saps si el teu negoci et dóna pèrdua o un benefici? No és el mateix tenir diners al banc o ingressar-ho, que tenir un benefici real en l’empresa. Acudeix al teu assessor perquè t’expliqui la diferència que puguis tenir en el teu cas concret.
  9. Ràtios comptables: encara que aquest concepte és més tècnic, comptar amb uns bons ràtios ens ajuda a tenir la “fotografia” actual de l’empresa, saber si tenim nivells d’endeutament, problemes amb els cobraments o si la nostra facturació ha baixat o pujat en gran manera. A més, saber la tendència dels nostres beneficis ens ajudarà i molt, a establir pressupostos per a l’any posterior i previsions de vendes i benefici amb més fiabilitat.

D’aquests punts que hem enumerat, hi ha cinc en concret que, en Innova Gestors, analitzem cada mes i són: Estoc, tresoreria, despeses de personal, vendes i benefici.

Aquí us mostrem la vista d’un informe comptable dels quals realitzem cada mes

Les dades són fictícies però el concepte és l’important. En ell detallem el estoc, tresoreria i benefici, a més d’indicar la despesa de personal i vendes. Què aconseguim amb això? Tenir la foto actual de l’empresa i qualsevol variació que no sigui conforme, com per exemple: més facturació i menor benefici, hem d’analitzar-la fins a arribar als motius que ho han generat. L’ideal és analitzar aquests imports en un període de 3 o 4 anys per veure l’evolució.

informe-comptable

Què és una amortització en comptabilitat i per a què serveix

Qué es una amortización en contabilidad

El terme d’amortització s’usa amb molta freqüència en l’àmbit de la comptabilitat i les finances, sent un procediment molt important pels qui ens dediquem a aquesta activitat.

Malgrat ser un procediment, té dos significats oposats depenent de si estem parlant d’un actiu o d’un passiu: no és el mateix amortitzar un préstec que amortitzar la compra d’un cotxe de l’empresa, per tant, anem a explicar aquí cadascun d’ells.

Amortització de passius: Un passiu és el reflex d’un deute i per tant, l’amortització d’un passiu significa cancel·lar aquest deute. Quan es té un préstec devem un capital i alhora, el banc ens cobrarà uns interessos en cada quota. El procediment d’anar cancel·lant capital en cada quota, és l’amortització.

Amortització d’actius: Aquest concepte s’usa molt en comptabilitat doncs l’empresa, normalment compra actius tals com a maquinària, cotxes, ordinadors…etc, el cost dels quals sol ser elevat si ho comparem amb les despeses normals del dia a dia (com la compra de material d’oficina per exemple). Per tant, en comptabilitat, es pot, i s’ha d’anar amortitzant el cost dels actius.

Com es realitza això?

Normalment depenent del cost de l’actiu, es pot amortitzar en 2 anys, 5, 10 o fins i tot 50.

Les taules d’amortització segons el pla comptable d’Andorra són aquestes

quadre-amortitzacio

Imaginem que hem comprat una furgoneta de repartiment en una fleca. Evidentment els 10.000€ que ens ha costat no els podem considerar com a despeses d’aquest mes; de fet, la furgoneta té una vida útil i l’anirem utilitzant durant uns anys. Per tant, en comptabilitat, aquest cost de la furgoneta l’hem de distribuir en varis anys i mesos, aquells que considerem apropiats segons el seu cost. Per a això ens podem guiar de la taula anterior en la qual s’han separat les amortitzacions fiscals de les comptables. A què es deuen aquestes diferències?

L’amortització comptable serveix per identificar en quina mesura l’actiu ha contribuït a generar ingressos, però l’amortització fiscal tracta de controlar en quina mesura es pot deduir aquesta despesa en el compte de resultats

Dit en altres paraules, l’amortització fiscal tracta sobre la despesa deduïble que general aquestes amortitzacions per pagar més o menys impostos. Per aquest motiu sigui tan important per a les assessories tenir aquest punt controlat.

Per norma general i per evitar treballs extra, tret que surti molt a compte per algun motiu en concret, les empreses tractaran d’igualar els anys d’amortització comptable amb els de amortització fiscal.

En el cas que això no sigui així i decidim amortitzar un edifici en 40 anys fiscalment i 50 en comptabilitat, a final d’exercici hem de realitzar allò que es diu regularitzacions per diferències temporals. Això no és regularitzar el compte d’explotació comptable per calcular correctament l’impost de societats corresponent.

Les diferències generades a favor de l’empresa per amortitzar un bé de manera accelerada només difereix el pagament de la part proporcional en l’Impost de Societats, es genera així un passiu que haurà de revertir cada any.

D’altra banda cal assenyalar la importància d’amortitzar correctament un actiu en comptabilitat i és que d’aquesta manera el seu valor en el balanç de l’empresa és correcte. Així, la furgoneta de la qual la parlàvem en l’exemple anterior, tindrà un valor en balanç de 10.000€ al moment de la compra i aquest valor s’anirà minorant per l’import d’amortització a mesura que passin els anys, és a dir, no tindrem els mateixos 10.000€ en el balanç l’any 2016 que l’any 2020, fet que influeix notablement en l’anàlisi i valoració de l’empresa.

Diferència entre gestoria i assesoria

Diferencia entre gestoría y asesoría

Necessites una gestoria o una assessoria? Saps la diferència entre ambdues activitats? Assessorar, gestionar o guiar a una empresa en la seva marxa econòmica sol ser semblat però si volem matisar no és el mateix. Aquestes diferències radiquen sobretot en el servei principal ofert al client: assessorar o gestionar directament les obligacions empresarials del mateix.

Parlar de gestoria i d’assessoria, per desconeixement, ens pot semblar el mateix. A més un assessor, moltíssimes vegades, acaba realitzant els tràmits dels seus clients i a l’inrevés, és a dir, un gestor pot assessorar sobre com realitzar aquests tràmits de manera més eficaç per a l’empresa. Així que, solament si volem ser molt exactes podem parlar d’aquestes diferències. Hi haurà qui digui que un gestor fa més que un assessor i viceversa. Sincerament, no és així i expliquem el perquè.

Què hauria de fer una gestoria que no fa una assessoria?

La resposta és senzilla: gestionar els tràmits dels seus clients.

Per contractar una o una altra figura, en què hem de fixar-nos? En el qualificatiu de gestor o assessor? Doncs hem de parar esment als serveis inclosos al pressupost. No és el mateix que ens gestionin els impostos, portin els nostres tràmits i ens quedem tranquil·lament portant el control de la nostra empresa, que, tan solament ens assessorin sobre com fer-ho. Tampoc és el mateix que ens realitzin tots els tràmits sense, a cap moment, orientar-nos sobre possibles millores o avantatges de realitzar alguns canvis en l’empresa.

  1. Gestoria: Comunament es diu així a l’empresa a la qual se li deixen tots els “papers” i ens gestionen els impostos, comptabilitat, nòmines…etc. Depèn de l’estricta que sigui la gestoria podrà o no assessorar sobre quins tràmits realitzar o no en l’empresa, proporcionant al client una ajuda i servei extra. Segons el meu punt de vista, una empresa que dia a dia porta les gestions, realitza tràmits i veu in situ el funcionament dels seus clients, pugues i està més capacitada per assessorar-li sobre possibles canvis en les seves gestions, així com recomanar-los el canvi o no de la seva forma jurídica, planificar la seva estratègia d’impostos…etc.
  1. Assessoria: quan anem a una assessoria és per demanar consell sobre com realitzar els tràmits en qüestió. Que ens els realitzin o no té un cost afegit, evidentment, les hores emprades per assessorar i/o per realitzar gestions no són el mateix ni han de ser incloses en el mateix “lot”.

la diferència vital entre una i una altra figura radica en el servei

Per tot això, es pot considerar que la diferència vital entre una i una altra figura radica en el servei, extra o no, que una gestoria i assessoria aportin als seus clients. Hem de tenir molt en compte la formació de l’equip humà que ho componen, doncs en moltes ocasions, i a causa del gran intrusisme que hi ha en aquesta professió, ens trobem a persones que sense titulació exerceixen d’assessors o gestors sense realment tenir els coneixements per a això.

Si el que cerques és una empresa que t’assessori, t’aconselli i t’informi sobre possibles estalvis o tràmits a realitzar que siguin més convenients, hauries de contractar una assessoria. Però si per contra necessites que algú et prepari la comptabilitat, s’encarregui de realitzar les declaracions periòdiques d’impostos i altres tràmits obligatoris, la qual cosa et fa falta, sens dubte és una gestoria.

I si necessites les dues figures perquè a més d’un suport i guia en l’empresa, vols que et realitzin tots els tràmits i desentendre’t d’aquestes tasques, demana un pressupost per a això, moltes gestories i assessories, donen tots dos serveis i la diferència entre ambdues no és solament la nomenclatura sinó el pressupost que s’està demanant i serveis oferts en el mateix. D’aquesta manera podràs també saber si el preu ofert és car o barat.

Cerca, compara i equipara els serveis que t’ofereixen per un preu raonable.

Pressupost d’assessoria comptable

presupuesto asesoría contable

És evident que tots volem gastar el mínim possible i sobretot quan es tracta de serveis que no contractem per gust, per dir-ho d’alguna manera. No dubtem a gastar en un viatge però quan es tracta d’un servei com el d’un pressupost d’assessoria comptable ens ho pensem per poder estalviar al màxim.

Saps exactament els serveis que inclou cada assessoria en el seu cost mensual?

Antigament es mesurava el treball d’un comptable pel nombre de assentaments anuals que dedicava a una empresa. Personalment, mesurar el meu treball d’aquesta manera em dóna pànic i em resulta una mica absurd. Els que som comptables sabem que podem realitzar una operació en un assentament o en dos, o en tres… I els que no sou comptables, ara mateix ho sabeu. Així que mesurar el treball comptable pel nombre de assentaments entrats manca de lògica.

A mi m’agrada més poder dir que mesuro un pressupost pel treball “en mà” que ofereixo al meu client. Per això quan em demanen un pressupost per realitzar comptabilitat, les preguntes que demano que em responguin són aquestes:

  1. Volum de facturació anual: sobre la base d’això l’obligació comptable i els informes a realitzar per a l’administració són diferents, per això, en Innova Gestors una part del pressupost d’assessoria comptable es basa en el tipus d’informe final que presentarem. Per ser clars, no és el mateix presentar un informe de 4 fulles que una memòria redactada i detallada de més de 40.
  2. Informes a mida: això és, quant temps em va demanar aquest client en dedicació perquè li expliqui la marxa de la seva empresa. No és el mateix realitzar tancaments comptables amb resultats mensuals, que fer-ho de forma trimestral o semestral. Hi ha fins i tot persones que quan vénen a la gestoria i demanen un pressupost, tan sol volen fer la comptabilitat que es presenta a Govern anualment. Així que evidentment, el temps de dedicació en exclusiva a realitzar un tipus d’informe o un altre, varia i molt. Sobretot, el poder realitzar un informe adaptat al que cada client necessita. Ni que dir té, que recomano i molt, fer un seguiment mínim trimestral, per saber com marxa l’empresa.
  3. Autònom, societat i/o nombre de persones implicades en l’empresa de forma directa: les obligacions comptables també varien depenent de la forma jurídica de l’empresa i també del nombre de persones que la componen. Donar explicacions a un soci, fer repartiment de dividends i assessorar sobre qüestions més delicades en una societat, requereix hores d’estudi i molta responsabilitat. Per això, és un factor a tenir en compte.

El nostre pressupost d’assessoria comptable es basa en les necessitats dels nostres clients

Per a l’elaboració d’un pressupost d’assessoria comptable, en Innova Gestors, ens basem sobretot en aquestes tres qüestions però també influeix el tipus d’empresa ja que no és el mateix una botiga que comptabilitza caixa i ingressos múltiples cada dia, que una altra empresa que realitza un parell de factures mensuals al mes i que realitza una transferència per cobrar. A més s’ha de valorar sempre si les tasques encomanades són només comptabilitat o, com en molts casos succeeix, requereixen algun tipus de gestió per part de la gestoria, cas en el qual segurament sigui millor optar per demanar un pressupost de consultoria per tenir-ho tot englobat.

El nostre rang de preus? Tenim autònoms que per uns 75€/mes li realitzem la comptabilitat i fiscalitat obligatòries i tenim uns altres el preu de la qual pot oscil·lar entre 500€ i 800€/mes. Així que, com aquest aspecte és molt ampli, sempre incidim que és millor demanar un pressupost personalitzat i sortir de dubtes. D’aquesta manera podreu valorar cada detall dels serveis i tranquil·litat que oferim.

Realització d’inventaris

Realización de inventarios

Encara que de vegades no se li dóna molta importància, la realització d’un inventari a l’empresa és fonamental per poder tenir un bon control i valoració de la mateixa.

Un inventari no és una altra cosa que el recompte físic de les existències que tenim a la mateixa i es fa totalment necessari a les empreses que es dediquen a la venda de mercaderies. D’aquesta manera es té la “fotografia” del patrimoni doncs a més de realitzar-se per a les existències posades a la venda es pot estendre als actius (diners, mobiliari, drets…etc) de la mateixa empresa. Podem dir que a nivell comptable ampli l’inventari es compon de l’actiu (què té l’empresa), passiu (què ha de) i capital. Però ara mateix ens centrarem en l’inventari de mercaderies per ser l’utilitzat en comptabilitat per determinar el valor del gènere que tenim encara a la venda (estoc) o el que hàgim pogut perdre per deterioració, per exemple.

Normalment al mes de gener solem veure tendes amb el cartell de “Tancat per inventari”, això és perquè com a mínim una vegada a l’any s’ha d’explicar el gènere posat a la venda en la mateixa; no obstant això en empreses grans aquest inventari s’ha de fer mensual. En el cas de tenir productes peribles el control ha de ser molt més exhaustiu.

En primer lloc cal dir que existeixen diversos mètodes de valoració d’inventaris i es poden basar en costos històrics o en els esgotaments de estocs, per tant tindrem:

  1. Cost mitjà ponderat: càlcul del preu unitari després de cada entrada, després de totes les entrades o sobre el total de totes les entrades i el estoc inicial. Est és el mètode més neutral de tots i al seu torn el recomanat per la norma internacional de valoració NIC2.
  2. Mètode FIFO: primera a entrar primera a sortir.
  3. Mètode LIFO: última a entrar primera a sortir.
  4. Mètode HIFO: preu d’entrada més alta.
  5. Mètode NIFO: propera entrada primera sortida. Es valoren al preu de reposició més proper.

Una vegada pres com a referència un mètode de valoració hauríem de proposar-nos realitzar l’inventari físic.

Com hem de planificar un inventari d’existències?

Època de l’any, setmana del mes i dia de la setmana idonis per no interferir en l’activitat normal de l’empresa. Per lògica no anem a triar el 24 de desembre per realitzar un inventari però sí un dilluns de l’última setmana del mes que sabrem que no tindrem tants clients. En qualsevol cas hi ha empreses que no tanquen per inventari sinó que els realitzen durant l’horari de tancament. Això ja, elecció de l’empresa.

  1. Mitjans humans: podem contractar una empresa perquè ens realitzi els inventaris i d’aquesta manera no sobrecarregar al nostre personal o per contra seleccionarem dins del personal de l’empresa els qui faran els inventaris.
  2. Esquema procediment: hem de tenir ben clar si organitzarem els inventaris per família, secció, tipologia de producte, prestatgeries…etc. Així tindrem la seguretat de no deixar-nos mercaderies o (en ocasions passa) recomptar dues vegades un determinat grup de productes.
  3. Comptabilització i anàlisi del resultat: Aquesta part li toca al departament comptable i es tracta de revisar si els resultats que dóna l’inventari físic es correspon amb l’entrada de mercaderies registrada en l’empresa. Podrem comprovar si existeix una correspondència entre el estoc físic i el comptabilitzat. També es veurà si hi ha una lògica entre les compres-vendes+estoc. Si això no fos així es tractaria que o bé falta gènere, s’ha deteriorat, s’ha perdut…etc.

Com hem de comptabilitzar la variació de estoc després d’un inventari?

El compte comptable per poder reflectir la variació de estoc (diferència en inventari físic) pot ser qualsevol d’aquestes depenent del producte/s del que es tracti:

610: variació de mercaderies

611: variació de matèries primeres

612:variació d’altres aprovisionaments

710: variació de productes en curs

711: variació d’existències de productes semi acabats

712: variació d’existències de productes acabats

713: variació de subproductes, residus i materials recuperats

 

Així hem de durant l’any anirem comptabilitzant les compres d’aquesta manera:

————————————————————————————————–

(600) Compres       a                                 Proveïdor (400)

1.000€                                                          1.000€

————————————————————————————————–

A la realització del estoc comptabilitzarem la diferencia d’aquesta manera:

————————————————————————————————–

(300) Mercaderies actuals                a                   Mercaderies anteriors (300)

1.200€                                                                        1.000€

.                                                                 a                    200€ Variació mercaderies (610)

————————————————————————————————–

I per acabar podem analitzar si la diferència de l’import entrat a compres i l’import de les vendes (a preu de cost) coincideix amb el que tenim en estoc. No donarà exacte, ho sabem però hauria de donar molt aproximat si volem tenir bé la nostra comptabilitat i el control d’estoc físic.

Inventaris

Control de tresoreria a l’empresa

Control tesoreria en la empresa

Un dels temes que més maldecaps pot tenir una empresa és la de tresoreria a l’empresa. No només és suficient saber que tenim diners disponibles per fer front als nostres pagaments sinó que és necessari tenir un control i saber fer una previsió correcta, preferiblement cada mes.

Aquesta gestió està exposada a certs riscos així que el procés de control ha d’estar ben dissenyat i ha de fer-se amb regularitat i molta coherència.

Els objectius del control de tresoreria a l’empresa han de ser tant operatius com comptables

  • Operatius: tenen en compte la planificació de flux de caixa per fer front als compromisos de pagament.
  • Comptables: són els registres de cobraments i pagaments en la data i venciments de manera que reflecteixin la realitat de l’empresa.

Per establir un bon pla de tresoreria podem diferenciar dos tipus de control

  • L’intern és aquell control de normativa interna de l’empresa, això és, definir normatives quant a disponibilitat en caixa d’efectiu, persones responsables per autoritzar una despesa determinada, negociacions amb proveïdors i sobretot el control comptable.
  • Quant al control extern es tracta d’establir legal i formalment, quines persones i en quin límit tenen poder sobre els comptes bancaris, xecs i retirades d’efectiu. Tot això ha d’estar perfectament documentat i justificat pel que sí, d’entrada, s’aplica una correcta normativa, a tot moment estarà controlat els diners de l’empresa.

Aquests controls són purament administratius i de gestió a l’empresa però el que més ens interessa és establir un control comptable i més precís per saber les dates de l’any que ens convé no gastar tant i quines dates estarem més esplaiats.

A Andorra és millor establir aquest control de tresoreria a l’empresa en format quadrimestral

Per què ho creiem així? Doncs perquè cada quatre mesos tenim algun període de vacances amb entrada forta de turistes el que fa que, les empreses que es dediquen a la venda sobretot, tinguin més vendes i per tant més entrades de tresoreria: Setmana Santa, Agost i Nadal. El mes que, per norma es tenen menys vendes sol ser el mes de juny però que no condeixi el pànic. Ho tenim tot previst!

  • Comprar allargant venciments: no és cap secret però si fem coincidir els venciments amb les entrades més fortes de tresoreria tindrem molta tranquil·litat i el que és més important, podrem complir estrictament amb els nostres pagaments.
  • No gastar en recursos innecessaris: sempre ho dic però és que més important pagar bé als nostres empleats (si són eficients sobretot), que posar mobles d’últim model en el nostre despatx. Si volem i ens ve de gust fer despeses estètiques perfecte però anem a assegurar-nos primer de poder complir primer les nostres obligacions vitals (empresarialment parlant) i després ja vindran els capritxos, així que tinguem sempre a mà una normativa de prioritats i a partir d’aquí podem organitzar-nos.
  • Tenir sempre una reserva. Si som previsores millor, mai sabem si ens pot sorgir un imprevist i necessitar diners a la vista per poder fer-li front. Així que, permetent-nos el tenir sempre uns diners en la recambra, si ens fes mancada més, segurament tinguem menys problemes amb les entitats bancàries per poder sol·licitar que ens facin un préstec.
  • Finalment vaig a nombrar el que més m’agrada, i és fer un comparatiu de tresoreria amb l’any anterior. Això ens serveix per tenir una orientació sobre les èpoques de l’any en la qual fem més despeses o tenim més ingressos. A part de tenir un comparatiu sí que podem fer una previsió actual tenint en compte els venciments de cobraments/pagaments i la previsió de vendes segons l’època de l’any o esdeveniments en concret del nostre model de negoci.

Est és un model del gràfic de tresoreria a l’empresa real que realitzem en la nostra gestoria (aquestes xifres són fictícies). En ell podem veure l’evolució de cada any i comprovem que efectivament els mesos de menys entrada de tresoreria solen ser sempre els mateixos, juny com a mes de baixó absolut per començar a remuntar al juliol i agost una altra vegada.

Control tresoreria

Control tresoreria 1

Parlar del control de tresoreria a l’empresa és fàcil, potser el més complicat és analitzar l’empresa en concret i poder establir pautes, controlar venciments i mesurar-se a l’hora de realitzar despeses. Després de tot això es tracta d’anar provant si el nostre model i control és el correcte.

Conciliacions comptables i bancaries

Conciliaciones contables y bancarias

Quan es treballa a una gestoria una de les principals tasques que fem amb regularitat són les conciliacions comptables i bancaries. No em cansaré de repetir, que quan portem comptabilitats de diverses empreses, tot repàs és poc, però el treball de conciliar ja és essencial.

Podem dir que conciliar no és una altra cosa que verificar que el que tenim a comptabilitat d’un compte comptable, es correspon amb la realitat. És bastant comú que quan rebem un extracte bancari del banc tinguem moviments que no estiguin reflectits a la comptabilitat, per això, la tasca de conciliar és indispensable per reflectir tal qual, la realitat de l’empresa. Com no, per repassar també que no ens hagin cobrat alguna cosa que no ens correspon o veure un altre tipus de moviments interessants. El més estès és la conciliació bancària, però podem aplicar la conciliació als comptes comptables més importants tals com a proveïdors i clients.

Com treballem a Innova Gestors amb les conciliacions comptables i bancàries dels nostres clients

El que solem fer per norma a Innova Gestors és realitzar una conciliació bancària cada mes o cada quinze dies depenent del volum de moviments de l’empresa que es tracti. A més, cada 6 mesos o al final de l’any comptable, realitzem conciliacions de cada proveïdor i client. Perquè fem això? Per assegurar-nos que hem passat a comptabilitat totes les factures, abonaments, pagaments, cobraments…etc. A Espanya ja solen fer una verificació amb el famós 347. Així que, a Andorra el que solem fer moltes gestories és anar verificant pel nostre compte que tot quadri al cèntim, és a dir, la nostra comptabilitat ha de ser la mateixa (però al revés) que la comptabilitat dels nostres clients i proveïdors. Si no fos així, faríem una auditoria interna, informal, que ens permet posar ordre i esbrinar possibles errors de gestió.

Si volem, podem fer un document indicant aquest procediment i els errors o desajustos que ens anem trobant. Com s’ha de realitzar i què hem de posar?

  1. Nom de l’empresa o raó social
  2. Data d’elaboració
  3. Nom del compte comptable que estem conciliant
  4. Saldo correcte
  5. Saldo conciliat
  6. Observacions

Per poder anar més ràpid, el que jo faig, és anar directament als assentaments que estan correctes, els deixo ja marcats, per després centrar-me en els altres, que es componen de la suma de dues o més assentaments. Per exemple, pot succeir que al banc ens fan una apunt per un xec descomptat i a part ens carreguen les despeses bancàries i lo que fem nosaltres a comptabilitat potser és unificar aquests dos moviments en només un. Això seria correcte però depenent de l’import serà més difícil de veure així que els sòl fer una vegada he acabat de puntejar els que són exactes.

Quins errors o diferències ens podem trobar a l’hora de fer les conciliacions comptables i  bancàries?

  1. Diferències a la data de l’anotació comptable.
  2. Diferències al nombre d’apunts (dos assentaments a la nostra comptabilitat i un al banc o viceversa).
  3. Xecs o transferències descomptats o cobrats al banc i no a les nostres anotacions comptables.
  4. Abonaments o factures que el proveïdor ha emès i que no tenim al nostre poder i per tant no hem comptabilitzat.
  5. Retorns de clients que no hem comptabilitzat o dels quals ens carreguen despeses bancàries i no teníem constància.

El que tenim clar és que no fem rés per atzar, ni tampoc deixem tot en mans d’un programa informàtic, que, encara que són realment àgils i ens permeten estalviar temps als comptables, no ens eximeixen de la responsabilitat de verificar que estem fent el correcte i lliurant els càlculs que corresponen en cada cas.

Dipòsit de comptes anuals

S’apropa el moment pel qual tots els comptables ens preparem cada any per aquestes dates: el lliurament i confecció de comptes anuals.

Francament, en Innova Gestors som bastant previsores i comencem a confeccionar els comptes anuals de tots els nostres clients quan ja acaba el mes de gener. Per lògica, en aquestes dates ja haurem lliurat l’última declaració de IGI de l’any anterior i per tant, hauríem de tenir totes les dades necessàries per tancar l’exercici i confeccionar les memòries comptables.

Així bé, depenent de la xifra de negocis de cada empresa, els models a presentar poden variar tal com expliquem en un anterior post que podeu revisar aquí.

D’altra banda hi ha alguns detalls que cal tenir en compte per realitzar una correcta redacció de les memòries i dipòsit de comptes

-Tancar correctament l’exercici. Pots seguir les nostres recomendaciones.

-Comprovar que els balanços i compte d’explotació que presentes de l’any anterior són correctes. Pot semblar obvi però de vegades els programes informàtics ens juguen males passades i poden donar errors. Per ximple que sembli, repassa el lliurat l’any anterior i comprova que es tracta del mateix import que posaràs en el comparatiu d’aquest any.

-Verifica que estan fets tots els seients de regularització i tancament així com l’aplicació del resultat de l’any anterior. De vegades ho anem deixant… i se’ns oblida fer-ho.

Els punts bàsics de la memòria simplificada són aquests:

  1. Immobilitzat intangible/Tangible. En aquest apartat hem d’informar sobre tots els actius intangibles/tangibles i les seves amortitzacions. No té cap secret però si disposem d’un quadre d’amortitzacions i repassem abans si està tot correcte, millor.
  2. Actius corrents i altre immobilitzat.
  3. Deutes amb entitats de crèdit. En aquest punt informarem sobre els préstecs que té l’empresa amb entitats de crèdit, pòlisses de crèdit…etc.
  4. Un altre dels imports que hem de verificar en la memòria és el de despeses de personal, aquí podem fer una comprovació extra verificant que hem cotitzat a la Cass correctament i que hem imputat les despeses del titular del negoci o administrador de societat (tota comprovació és poca).
  5. Una altra informació: l’últim pas a reflectir en la memòria simplificada és el d’una altra informació on reflectirem aquells successos importants que tenen lloc a tancament d’exercici o qualsevol altra informació que sigui rellevant en la comptabilitat de l’empresa.

-En el cas de societats hem de realitzar el càlcul de l’impost de societats ja que aquest ha de sortir reflectit en el resultat de la societat.

-Un dels punts que de vegades no queda clar quan es presenten els comptes anuals és qui les ha de validar. S’han de fer signar en totes les seves fulles pels administradors de la societat o en cas d’autònoms, pel titular del negoci. A més, en el cas de les societats, no ens oblidem de redactar el certificat d’acta d’aprovació i aplicació del resultat.

-Per presentar els comptes anuals hem d’utilitzar el formulari A3T011 (presentació de documentació addicional) i ens hem de dirigir al departament de Registre de Comptes en el Camí de la Grau s/n-Edifici Prat del Rull 4rt pis d’Andorra la Vella, abans del 31 de Julio.

 

Diposit comptes anuals

Tancament de l’exercici comptable

A tots els comptables ens ha passat alguna vegada que dubtem i repassem diverses vegades el tancament d’exercici. Personalment, al principi volia fer tants repasos i puntear tantes coses, verificar despeses, comprovar que tot estigués correcte, que al final el que passava és que perdia molt temps i no em sentia del tot amb la seguretat d’estar fent el que havia de fer.

Amb el pas del temps i l’experiència, això es pot fer molt més ràpid o fins i tot de forma mecànica encara que, sóc d’aquestes persones a les quals els encanta repassar i quadrar al cèntim, no ho puc evitar.

En l’oficina solc tenir una petita “xuleta” que em va molt bé para quan arriba l’aclaparador i entretingut tancament anual de l’exercici.

Els 10 punts bàsics del tancament comptable són els següents:

1. El primer de tot és llistar un balanç de comprovació de summes i saldos de tot l’any, amb això i depenent de cada programa informàtic podrem comprovar incoherències en els saldos o veure comptes que haurien de quedar saldades (comptes a 0), potser veure també el saldo de proveïdors i clients, que hauria de tenir un saldo acceptable.

2. Per si no s’efectua de forma mensual, la variació d’existències s’ha de realitzar sobretot si l’empresa fa inventari o tenim oportunitat de llistar-ho del programa de gestió. Comptes comptables 610 i 710.

3. Amortitzacions d’immobilitzat. Quan comprem un ben que sabem que ens va a ser d’una vida útil de diversos anys, en lloc de comptabilitzar la despesa al complet, ho amortitzem en els anys que considerem que va a tenir vida útil. Per exemple, el cas d’un ordinador. Realment no comprem un ordinador el mes de febrer i la despesa és solament d’aquest mes. Sinó que aquest ordinador es pot considerar una despesa proporcional en el temps. Per a això, segons taules d’amortització apliquem un import anual o mensual per al mateix. L’important, a tancament d’exercici és verificar que s’hagi comptabilitzat tot (ja sigui mes a mes o l’import anual que toqui).

4. No són poques les empreses que tenen associat algun tipus de préstec bancari, hipoteca o deutes a llarg termini d’aquest tipus. En aquests casos és convenient reclasificar els comptes 170 (llarg) i 520 (curt) per indicar a final d’any què correspon a deutes de menys d’un any i què correspon a deutes de més d’un any.

5. El punteig de comptes bancaris és un clàssic de tot comptable. No ens quedem tranquils si no verifiquem que cada import carregat o abonat en els nostres comptes bancaris està més que comptabilitzat. Aquesta mecànica se sol fer cada mes, per comoditat i per ser més pràctics, no podem permetre que ens cobrin alguna cosa que no és nostre o per exemple que ens apliquin despeses i interessos que considerem que puguem negociar amb la nostra entitat bancària.

6. Repassar despeses fixes: em dóna la sensació de que gairebé ningú ho fa o almenys, quan parlo amb companys de professió em comenten que repàs massa, altres pocs, no obstant això, són de la meva opinió. Es tracta de les despeses fixes que tenim cada mes: electricitat, telèfon, assegurances socials, salaris. No us ha passat que de vegades no ens arriba una factura o arriba massa tarda? Si ens trobem que ja hem fet el tancament d’exercici i resulta que veiem que arriba una factura de telèfon del mes de desembre. Com es paga al gener, no ens hem adonat en repassar i puntear bancs. Així que no està de més tenir en compte que cada mes hàgim realitzat els seients de les nostres despeses fixes.

7. Quant a provisions comptables hem de tenir en compte si tindrem depreciacions d’actius o riscos d’algun tipus com a impagaments de clients. D’aquesta forma estarem fent referència a la imatge fidel de l’empresa en aquest moment, principi comptable bàsic.

8. De vegades ens passa que hem realitzat un ingrés o una despesa però aquest es correspon a un ingrés o despesa anticipada per prestacions futures. Per exemple, una assegurança. La prima d’una asseguradora la paguem al narç però ens dóna cobertura durant un any. En aquests casos el correcte serà periodificar la despesa en els mesos de l’any que corresponen entre el cobrament i el tancament d’exercici. El saldo restant correspondrà a l’any següent (pels mesos de gener a març de l’any posterior).

9. Assentament de l’impost de societats. Una vegada realitzats tots els ajustos i comprovacions anteriors, s’ha de fer l’assentament de l’impost de societats (si toca).

10. L’últim assentament a realitzar en la comptabilitat anual d’una empresa serà el de regularització i tancament. Amb això ens quedaria realitzat el compte de pèrdues i guanys i sabrem el resultat de l’exercici.

Creieu que hem sabut reflectir els punts necessaris per fer el tancament de l’exercici comptable?

Segurament heu identificat alguns d’aquests punts o trobeu a faltar d’altres ja que cada empresa té les seves pròpies particularitats. El que sí tinc clar és que aquests punts bàsics haurien de ser d’obligat compliment per a tot comptable. Tota seguretat és poca a l’hora d’elaborar els comptes anuals i balanços de les nostres empreses ajustant-les a la realitat econòmica de la mateixa.

Tancament comptable

Com ha de portar la comptabilitat un autònom

contabilidad un autónomo

Quan una persona decideix emprendre i obrir un negoci, si es tracta d’un negoci petit es habitual fer-ho com a autònom. Així mateix les obligacions comptables han de ser seguides de forma estricta i ordenada. La normativa comptable és la mateixa encara que, sí és veritat, que depenent de la xifra de facturació no haurà de realitzar informes comptables tan complexos.
Podem dividir les obligacions d’un autònom en tres blocs:

Obligacions comptables

Per a les obligacions comptables de l’autònom podem recalcar les factures de despeses ja que de cara a deduir l’IGI s’haurà de demostrar que realment s’ha realitzat la compra i que és imputable a l’activitat econòmica. Per tant, s’ha de tenir molt present sol·licitar factures de totes les despeses.

Obligacions fiscals d’un autònom

Els autònoms a l’hora de donar-se d’alta han de fer el pagament de l’impost comunal a més de tenir present que són obligats tributaris de l’IGI i de l’IRPF.
Per a l’IGI, en el cas que no superin els 40.000€ anuals de xifra de negoci no es consideraran obligats tributaris d’aquest impost.
I per a la documentació, és important portar un registre de factures emeses i rebudes, perfectament arxivades igual que un bon control de tresoreria, evitant que les despeses personals es carreguin al compte de l’empresa ja que així quedarà tot més clar i es mostrarà de millor manera la imatge fidel de l’activitat.

Obligacions laborals d’un autònom

Els autònoms tenen l’obligació de cotitzar a la Cass a partir del moment en què comença la seva activitat professional. A partir d’aquesta data (data que figura en el registre de comerç) passaran a cotitzar com a treballadors per a compte propi segons les tarifes vigents a cada moment. Aquestes tarifes es poden consultar a la pròpia web de la Cass i també existeixen possibles deducciones en cass que es vulgui cotitzar per menor import.

Guia de comptabilitat per a sapastres

Per poder entendre què és la comptabilitat i sobretot, com funciona hi ha 5 claus que s’han de tenir de base:
1. DEURE I HAVER: Tot compte té dues zones per anotar els moviments produïts, deure i haver. Solem dir que en el Deure s’anoten les entrades i en l’Haver les sortides.
Suposem que comprem un ordinador que costa 600€ i ho paguem en efectiu.
El assentament de la compra seria
DEURE-I-HAVER

I en el major de cada compte comptable tindrem:

compte comptable

2. PRINCIPI DE PARTIDA DOBLE: aquest principi serveix per equilibrar el balanç de manera que en l’actiu i en el passiu existeixi sempre el mateix import, el mateix ha de ocórrer amb el Deure i l’Haver. Tot import que va al deure en un compte comptable, ha de constar a l’Haver en un altre compte/s comptable/s.
Si l’empresa compra mercaderies per valor de 1000€ més l’IGI el assentament a realitzar serà el següent:

PRINCIPI DE PARTIDA DOBLE
3. CÀRREC I ABONAMENT (esquerra i dreta): Tot compte té dues parts, esquerra (Deure) i dreta (Haver). Segons augmentem o disminuïm saldo en cada compte diem que es tracta d’un càrrec o d’un abonament.
Carregar en un compte significa registrar una operació al Deure i abonar en un compte significa registrar una operació a l’Haver de la mateixa.

4. SALDO D’UN COMPTE: el saldo d’un compte no és una altra cosa que la diferència entre el Deure i l’Haver de dit compte. Ho veiem amb un exemple:
En el compte d’un proveïdor tenim els saldos següents:

SALDO D'UN COMPTE
Direm doncs, que el saldo del compte de compres és de: 500€ que és la diferència entre les entrades i sortides.

5. TANCAMENT D’UN COMPTE: per tancar i saldar un compte en comptabilitat cal igualar els imports del Deure amb els de l’Haver.
Suposem que en el compte de compres tenim aquests assentaments i imports:

TANCAMENT D'UN COMPTE
En aquest cas el moviment de tancament que necessitem fer és de 750 a l’Haver, aquest import en el tancament de l’exercici que passarà al compte 129 o 121 (Resultats de l’exercici) la diferència del qual entre càrrecs i abonaments donarà un import positiu o negatiu.

 

Aquests és el funcionament bàsic de tota comptabilitat, més endavant ja veurem una mica casos més concrets i el funcionament d’obertura i tancament comptables. D’aquesta manera us anirem oferint pautes bàsiques de comptabilitat per tal que pugueu assolir conceptes.

Comptabilitat a Andorra

Hacer Contabilidad en Andorra

Cada país té les seves particularitats comptables però a Andorra, l’elaboració de les lleis i del pla comptable ha seguit el patró d’Espanya. Malgrat que alguns comptes i procediments són diferents, podem dir que qui aplica comptabilitat a Espanya la podria aplicar perfectament en aquest altre país.
A pesar que el tema de finances i comptabilitat a Andorra és recent, cada vegada són més les persones interessades en tenir un comptable o assessoria per a la seva empresa.

Què fa la comptabilitat per a un negoci?

La comptabilitat registra històricament, de forma exacta i fidel totes les operacions que realitza l’empresa, les classifica correctament i d’acord a les lleis. Els avantatges de portar una comptabilitat professional entre unes altres, poden ser:

  • Tenir informació dels nostres deutes i del que ens deuen a nosaltres
  • Control de despeses i inversions
  • Permet conèixer exactament quant guanyem o perdem
  • Amb una comptabilitat organitzada és més fàcil aconseguir préstecs i assessoria
  • Ens permet conèixer la situació financera en un moment donat i fins i tot fer comparatives entre anys i períodes concrets

És important la comptabilitat per a un negoci a Andorra o un altre país?

La comptabilitat és important en un negoci ja que l’empresari necessitarà d’alguna manera, saber com va la marxa dels seus negocis. Per tant requerirà algun sistema de registre que li permeti:

  1. Disposar d’informació que li faciliti la presa de decisions
  2. Conèixer a qualsevol la situació de l’empresa
  3. Aportar aquesta informació a institucions o a bancs per obtenir un préstec

Per tant podem dir que els tres pilars bàsics de la comptabilitat a Andorra seran:

  1. El registre de les operacions que realitza l’empresa
  2. Coneixement del patrimoni
  3. Càlcul dels resultats de l’activitat

comptabilitat andorra

Necessito portar la comptabilitat del meu negoci?

¿Necesito llevar la contabilidad de mi negocio?

Malgrat que a Andorra portem uns anys amb la llei de comptabilitat en vigor, són moltes les persones i empreses que es fan aquesta pregunta. La resposta és que tota societat o activitat econòmica ha de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat. Per tant, per molt petita que sigui l’empresa, o si es tracta d’una activitat d’autònom, no s’està exempt de portar i realitzar la comptabilitat.

Però què inclou aquesta definició d’empresari i activitat econòmica?

  • Persones físiques que realitzen activitats empresarials o professionals.
  • Societats mercantils i altres persones jurídiques.
  • Altres entitats que, tenint o no personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat quan efectuen activitats empresarials o professionals.

El que convé tenir clar és l’obligació de portar Comptabilitat i de l’obligació de dipositar aquesta comptabilitat en el registre. Per a això, segons la normativa vigent s’estableix que:

  • Les societats han de fer sempre el dipòsit de comptes sigui quin sigui el resultat comptable i xifra de negoci.
  • Els empresaris diferents de societats amb una xifra anual d’ingressos inferior a 150.000€ estaran exclosos de l’obligació del dipòsit de comptes i els que superin aquesta xifra sí hauran de fer-ho segons els formats establerts en la llei a aquest efecte.

Qui està autoritzat a portar la comptabilitat?

La comptabilitat l’ha de portar directament l’empresari o les persones que ell autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat, però independentment de qui les realitzi, és l’empresari, socis i/o administradors de la societat els qui les han de signar i per tant, els qui han de donar el vistiplau a les mateixes.
Però, com saber si necessito un comptable? Evidentment això depèn dels teus coneixements sobre comptabilitat. A major volum de negoci més es complica i has de tenir molt clar els requisits bàsics d’una comptabilitat adaptada al volum del teu negoci.

Els models de comptes existents són:

  • Simplificat: Per a xifres de negoci majors de 150.000€/any i menors de 600.000€/any.
  • Abreujat: S’han de donar com a màxim dos d’aquestes situacions:
  • Per a xifres de negoci majors de 600.000€ i menors de 6.000.000€/any.
  • A més les partides de l’actiu no han de superar els 3.6000.000€
  • El nombre de treballadors durant l’any no ha de ser superior a 25.
  • Normal: És el model més complex i es troben aquí totes les societats i activitats econòmiques que no compleixen els requisits de les anteriors.

Us deixem un esquema que hem realitzat per deixar més clars aquests conceptes i formalitats.

comptabilitat andorra

 

Haig de contractar un assessor per al meu negoci?

Asesoramiento contable y fiscal

No sé si és perquè Andorra és nova en temes fiscals, que aquesta pregunta és una de les més repetides al món empresarial. La resposta és fàcil: contracta el que necessitis. Si vols pintar un pis sempre pots fer-ho tu, quedarà millor o pitjor, però el que no hi ha dubte és que si vols que el teu pis quedi impecable, serà millor que contractis a un pintor professional.

Potser pensant en un estalvi, moltes empreses i sobretot empresaris petits, decideixen fer-se ells mateixos els tràmits fiscals i comptables. I això està be perquè de vegades els coneixements a la matèria donen per a això. Però no desestimem aquesta professió i és que per fer una comptabilitat impecable, sense dubte, és necessari una bona assessoria o assessor.

Dubto molt que un advocat estudiï una carrera d’anys, s’especialitzi en una branca en concret pensant que en un futur ningú vulgui contractar els seus serveis perquè no fan falta o perquè s’ho pot fer cadascú. Per la mateixa raó, no estic d’acord en pensar que una persona estudiï 5 anys de carrera, s’especialitzi en tributació i el seu treball el pugui fer qualsevol, honestament, pensant que fer comptabilitat o declarar impostos sigui tan sols emplenar uns formularis periòdicament.

No hi ha ningú millor que un comptable o expert fiscal que ens vagi a fer les coses amb cura

Pensant a complir tots els requisits que requereix un dipòsit de comptes en el registre o una correcta aplicació de les deduccions a les quals l’empresa tingui dret de manera que al final, també hi hagi un estalvi. Estalvi i tranquil·litat, per ser justs.

Si pensem en el temps que suposa per a un petit empresari fer-se ell mateix la comptabilitat i aquest temps que utilitza ho perd de dedicació al seu propi negoci, tenim un exemple clar que l’estalvi econòmic no és tal. Sempre és millor que ens dediquem a allò que sabem fer i que fem bé, ràpid i sense dubtes, amb fiabilitat. Per això, sota el meu punt de vista, comptar amb el suport de professionals és vital, ja sigui en forma d’assessor online o presencial.

Som moltes les assessories i assessors que a més de donar un servei presencial ho donem online, és potser més ràpid, igual d’efectiu, professional i fiable. Això ho decidirà sempre el client encara que cada vegada augmenta més la contractació online de serveis d’assessoria.

El que sí és clar és que per fer les coses bé hem de comptar amb un bon professional a cada àrea. Estalviarem temps, diners i estarem tranquils a estar complint al 100% totes les nostres obligacions comptables i fiscals.

Tenim un article que et vindrà bé llegir si vols saber més sobre temes fiscals a Andorra. Es relatiu a com es factura entre Espanya i Andorra.

Com es factura entre Andorra i Espanya

Facturar entre España y Andorra

És molt comú a Andorra fer-nos la pregunta sobre com emetre factures entre empreses del país i les de fora. En primer lloc tenim l’IGI i per un altre tenim l’IRNR que, malgrat estar en vigor des de fa un temps, és un gran desconegut per a moltes empreses i empresaris, ja siguin d’Andorra o de fora, i desconeixen les peculiaritats de la facturació a Andorra.
A més, amb la recent entrada en vigor del CDI d’Espanya i França a Andorra, les regles del joc han variat una mica sent més simple.

Si és l’empresa andorrana la que adquireix mercaderia o serveis podem trobar-nos amb aquests supòsits:

  • Importació de béns: les factures dels nostres proveïdors estrangers han d’anar sense impost aplicat en factura i a més hem d’estar en possessió del document d’importació (DUA) que justifiqui el correcte pagament d’impostos d’importació. Els percentatges a aplicar són els mateixos que si compréssim els béns dins d’Andorra però amb la particularitat que aniran reflectits dins d’aquest document.
  • Serveis prestats per empreses espanyoles a empreses d’Andorra: anem a posar l’exemple d’un assessor informàtic que presta els seus serveis des de la seva seu a Barcelona a una empresa d’Andorra la Vella. Per facturar serveis a Andorra, aquesta factura lògicament no portarà IVA (posat que el servei es considera prestat a Andorra) fins a fa molt poc, l’empresa andorrana havia de practicar una retenció sobre la factura en concepte d’IRNR. Per tant, l’assessor cobrava íntegra la seva factura a excepció de la retenció del IRNR que era deduïble a la seva declaració de la renda. Ara, aquests serveis, quan es realitzin entre Andorra i Espanya/França, no portaran la retenció del IRNR.

En el cas de la venda de serveis i exportació de mercaderies des d’Andorra a Espanya podem esmentar:

  • Exportació de béns: igual que passa amb la importació, la factura de venda ha de constar sense impost i en declarar l’exportació en la duana es farà constar el tipus d’impost aplicable al país de destinació. També tindrem un document de duana d’exportació que justifica la correcta transacció i aplicació dels impostos.
  • Prestació de serveis d’una empresa andorrana a empresa espanyola: en aquest cas no apliquem l’IGI de venda de serveis en la factura. Ara amb el CDI aquesta prestació de serveis tributa exclusivament a Andorra.

En l’aplicació d’impostos en factures entre països podem trobar-nos amb diversos dubtes com per exemple: decidir on ha estat prestat el servei si aquest es realitza mitjançant Internet o si el receptor de les factures es tracta d’un particular i no una empresa. Aquests casos més específics cal analitzar-los més detingudament i consultar les lleis vigents de manera que sempre es faci be el tràmit.
El que sí queda clar és que els nostres proveïdors i clients d’altres països també haurien de conèixer aquesta aplicació dels impostos ja que és molt normal veure factures d’importació o prestacions de serveis amb IVA.
Per tant, amb l’entrada en vigor del CDI amb França (aplicació al gener 2016) i Espanya (26 de febrer de 2016), convé estar al corrent de l’aplicació d’aquesta norma a cada renda. D’això en parlarem més detalladament, mentrestant us deixem amb un esquema dels principis bàsics de facturació entre Espanya i Andorra.

factura entre Andorra i Espanya